Ciprià Císcar CasabanCiprià Císcar i Casabàn (Picanya, 22 de desembre de 1946) és un advocat i polític valencià. BiografiaEs llicencià en dret a la Universitat de València, on fou cap del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València i militant del Partit Socialista Valencià el 1966.[1] El 1974 es va integrar en el PSPV i quan aquest partit es va integrar en el PSOE, hi continuà. És germà de la també política Consuelo Císcar, militant del Partit Popular.[2] Va ser alcalde de Picanya durant els anys de la transició.[3] L'any 1976 guanyà les eleccions municipals presentant-se per la Junta Democràtica del País Valencià, sent l'únic alcalde de la junta a la província. Fou acceptat pel moviment franquista tot i no ser secretari local del Movimiento Nacional, com es requeria aleshores.[4] El poble de Picanya a proposta del seu consistori fou la primera localitat valenciana a sol·licitar l'Estatut d'Autonomia (simultàniament amb Bellreguard), pel País Valencià el 25 d'abril de 1977 i ho feu per la via de l'article 151; també va ser el primer poble en tindre una plaça del País Valencià, que va ser inaugurada pel president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana.;[5] la petició de l'Estatut d'Autonomia feu que el Consell del País Valencià el 17 de juliol de 1978 concedira al poble de Picanya el tractament d’“Honorable Vila”.[6] Fou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana (1981-1989) i diputat a les Corts Valencianes (1983-1989). Després ha estat diputat del Grup Parlamentari Socialista al Congrés des de 1993. Diputat de la IV, V, VI, VII, VIII, IX i X Legislatures, secretari federal d'organització del PSOE (1994-2000), sota l'últim mandat de Felipe González (1994-1996) i l'únic de Joaquín Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. L'any 2019 va anunciar la seva retirada de la vida política.[7] Va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de 1984 per l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià l'any anterior, al llarg de la seva etapa com a conseller de Cultura i Educació.[8] Activitat professional
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia