El cep o buixó (Boletus edulis, del llatí boletus: bolet) és a la majoria de països europeus el bolet per excel·lència.[1] És molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el qual sovint se'l confon.[2][3]
Descripció
Capell primer hemisfèric i després convex-aplanat de color marró-castany de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. El peu, color gris-avellana, és quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. La carn és blanquinosa.[4][5]
Hàbitat
Es fan, de manera molt abundant quan les condicions són bones, en fagedes, rouredes i alzinars. Finals d'estiu, octubre fins a la tardor.[6]
Gastronomia
Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).
Perill de confusió
Del mateix gènere del Boletus edulis és el mataparent (Boletus satanas), un bolet tòxic.[7]
Altres imatges
-
Grup de ceps
-
Imatge d'un cep
-
-
-
-
-
-
Referències
- ↑ «Cep | Fitxa boletaire del bolet», 14-07-2015. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «▷ Boletus aereus, el rey de las setas estivales | La Casa de las Setas» (en castellà), 21-05-2018. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «Boletus aereus, Bronze (Queen) Bolete mushroom». [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ ecosostenibile. «Boletus edulis: Systematics, Etymology, Habitat, Description ...» (en anglès britànic), 02-11-2022. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «Boletus edulis, características del rey de las setas. La Casa de las setas» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «Ceps: Els bolets més abundants de Catalunya | betevé», 16-10-2020. [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «bolèto nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 novembre 2022].
Bases de dades taxonòmiques | |
---|
Viccionari