Calumetita

Calumetita
Calumelita (blau)
Fórmula química	CaCu₄(OH)₈Cl₂·3,5H₂O
Epònim	Calumet
Localitat tipus	Mina Centennial, Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.01 – Anhang
Dana	6.2.5.1
Heys	8.2.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	atzur, blau
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	nacrada
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,666 nβ = 1,690 nγ = 1,690
Birefringència	δ = 0,024
Angle 2V	mesurat: 2°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2019 s.p. i IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1963
Símbol	Clu
Referències	[1]

La calumetita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descobert l'any 1963 a la mina Centennial, Comtat d'Houghton, Michigan, Estats Units, i redefinida el 2019. Va ser anomenada així per Sidney A. Williams en relació amb el nom de la localitat tipus del mineral.

Característiques

La calumetita és un halur de fórmula química CaCu₄(OH)₈Cl₂·3,5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És insoluble en amoníac i aigua però sí en àcids diluïts forts.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calumelita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, avdoninita, khaidarkanita, bobkingita i droninoïta.

Va ser redefinida com espècie per l'IMA l'any 2019, abandonant l'antiga fórmula Cu(OH,Cl)₂·2H₂O. Com a conseqüència la vondechenita, idèntica a la redefinida calumetita, queda desacreditada.[2]

Formació i jaciments

La calumetita va ser descoberta l'any 1963 a la mina Centenario; mina on s'explotaven minerals de coure. La calumetita també s'ha trobat en cavitats de basalts i com a producte d'alteració en objectes de coure. Es troba associada a tremolita, quars, epidota, monacita, coure natiu, cuprita, atacamita, buttgenbachita, malaquita, paratacamita i anthonyita. Malgrat que la calumetita és un mineral que es forma naturalment, també pot formar-se sintèticament a partir de clorur d'amoni. S'ha descrit a Àustria, Alemanya, Grècia, Itàlia i als EUA.

Usos

La calumetita ha estat emprada, entre d'altres, per a la pintura, sigui al fresc o al canemàs, en el que es coneix com a blau llima.[3]

Referències

1. «Calumetite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, 6-2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
3. Krekel Christopher., Polborn Kurt (2003) Lime Blue: A Mediaeval Pigment for Wall Paintings? Studies in Conservation, 48, 171-182.