|
Brasil als Jocs OlímpicsEsportistes brasilers als Jocs Olímpics D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
La primera participació del Brasil als Jocs Olímpics va tenir lloc a Anvers 1920, a Bèlgica.[10] Des de llavors, només ha faltat a la cita olímpica en els Jocs de 1928 a Amsterdam, Països Baixos. La crisi econòmica que travessava el país va impedir que hi hagués prou recursos per enviar-hi una delegació.[11] Als Jocs d'Hivern, no va debutar fins al 1992, a Albertville, França. A Tòquio 2020 va arribar a la xifra de 150 medalles olímpiques, en un total de 18 esports diferents, liderant el rànquing entre els països sud-americans. La seva millor actuació havia estat com a país amfitrió a Rio de Janeiro 2016 (19 medalles, 7 d'or), superada en aquella edició celebrada l'any 2021 (21 medalles, 7 d'or). Voleibol, vòlei platja i judo són els esports que més medalles han rendit per al Brasil, 24 en total. Al menys un judoka brasiler ha pujat al podi en totes les edicions des de Los Angeles 1984; mentre que el voleibol i la vela són els esports on han guanyat més ors olímpics, amb 8. En voleibol, la selecció brasilera de voleibol ha sigut la primera en guanyar l'or en les quatre modalitats (pista masculina el 1992, platja femenina el 1996, platja masculina el 2004 i pista femenina el 2008),[12] només igualats pels Estats Units el 2020. El país també és el màxim medallista en els torneigs de futbol amb 9: 7 medalles en categoria masculina (inclosos els ors de 2016 i 2020), més 2 plates en la femenina.[13] A més, un atleta brasiler va guanyar la Medalla Pierre de Coubertin: Vanderlei Cordeiro de Lima. El maratonià va ser agredit per un espectador durant la prova del 2004 a Atenes, Grècia, quan liderava la cursa. Malgrat l'incident, va poder acabar enduent-se la medalla de bronze i demostrant la seva esportivitat durant el darrer tram, dintre de l'estadi Panathinaikó.[14] Història als Jocs Olímpics d'estiuEl logotip, el peveter i el parc olímpic de Rio 2016. El primer brasiler en disputar els Jocs Olímpics va ser Adolphe Christiano Klingelhoeffer, ciutadà brasiler amb pare francès i mare brasilera. Va participar en les proves d'atletisme dels Jocs de París 1900, en les curses de 60 m llisos, 200 m llisos i 110 m tanques, sense superar la primera ronda en cap d'elles. Com el Brasil encara no s'havia adscrit al moviment olímpic, va optar per competir sota bandera francesa.[15] Oficialment, la primera participació brasilera als Jocs Olímpics va ser la d'Anvers 1920. La delegació va estar formada per 22 esportistes, tots homes, que van aconseguir 3 medalles, totes en tir: una d'or, una de plata i una de bronze.[10] El 1924, a causa de la manca de fons de la Unió, el Brasil va quedar gairebé fora dels Jocs Olímpics de París. Una situació que es va superar gràcies a la iniciativa dels esportistes de São Paulo, liderats pel periodista Américo Neto, del diari O Estado de S. Paulo, amb el suport de la federació paulista d'atletisme. Amb una delegació reduïda de només 11 homes, Brasil va participar en proves de tir, atletisme i rem.[16] L'any 1932, als Jocs Olímpics de Los Angeles, Brasil va enviar una representació de 82 esportistes per via marítima. Un cop al port, havien de pagar una taxa d'un dòlar per persona per poder desembarcar, causant que la participació caigués fins als 59 esportistes. Només aquells amb més possibilitats d'èxit van poder competir, inclosa la primera olímpica brasilera, la nedadora Maria Lenk. En aquests Jocs, Brasil va participar en waterpolo, natació, tir, rem i atletisme.[16] El 1935, el Comitè Olímpic del Brasil va iniciar la seva activitat, encara que s'havia fundat formalment el 1914. Fins aleshores, el responsable de la selecció d'esportistes havia estat la Confederació Brasilera d'Esports (CBD, per les sigles en portuguès).[17] Després de 1920, el Brasil no va tornar a guanyar cap més medalla fins als Jocs de Londres 1948, amb un bronze en bàsquet masculí.[18] En la següent edició, Hèlsinki 1952, va guanyar un nou or amb Adhemar Ferreira da Silva en la prova de triple salt d'atletisme. Des de llavors, el país ha guanyat medalles en totes les edicions. Precisament, Adhemar da Silva va ser el primer bicampió olímpic brasiler, ja que quatre anys després va revalidar l'or en els Jocs de Melbourne.[1] Rio de Janeiro va acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, sent la primera ciutat d'Amèrica del Sud a acollir l'esdeveniment més important de l'esport mundial.[19] La delegació brasilera més gran de la història va comptar amb 465 atletes en 28 esports. El país va tenir la seva millor participació, amb 19 medalles en total, 7 d'elles d'or.[20] Als Jocs de Tòquio de 2020, el país va superar els registres de obtinguts a Rio, amb 21 medalles en total i igualant els 7 ors.[21] El país també va assolir la seva major varietat d'esports al podi, amb 13, entre els quals hi havia dos debutants (surf i monopatí), a més de la primera medalla al tennis.[22] Tres anys després, als Jocs de París 2024, la xifra de medalles es va mantenir, amb una vintena. La delegació va arribar a la paritat de gènere i, a més, les 3 medalles d'or obtingudes pels brasilers van arribar d'esportistes femenines (la gimnasta Rebeca Andrade, la judoka Beatriz Souza i la parella de vòlei platja Duda i Ana Patrícia).[23] Història als Jocs Olímpics d'hivernEn la seva primera participació, a Albertville 1992, el país va portar 6 homes i 1 dona, tots competint en esquí alpí.[24] Catorze anys més tard, a Torí 2006, Isabel Clark, una surfista de neu, va aconseguir el millor resultat de la participació brasilera (així com llatinoamericana) als Jocs d'Hivern, situant-se en la novena posició en surf de neu a Torí 2006.[25] Cal destacar també la carrera olímpica de Jaqueline Mourão, qui ha participat en 7 edicions i 3 modalitats, tant d'hivern (biatló i esquí de fons) com d'estiu (ciclisme de muntanya).[26] Palmarés*Actualitzat el 12/08/2024 Participants i medaller per edicióJocs Olímpics d'Estiu
Jocs Olímpics d'Hivern
Medaller per esport i gènere
Brasilers bicampions olímpics16 esportistes brasilers han guanyat dues medalles olímpiques d'or. Sense reconeixement oficial, el tècnic de voleibol José Roberto Guimarães va entrenar 3 equips campions olímpics: el masculí de Barcelona 1992 i els femenins de Pequín 2008 i Londres 2012.[29]
Brasilers multimedallistes20 esportistes brasilers han obtingut 3 o més medalles. També al voleibol, Bernardo de Rezende ha participat en la consecució de 7 medalles: 1 com a jugador (plata a Los Angeles 1984), 2 com a seleccionador femení (Atlanta 1996 i Sydney 2000) i 4 més amb la selecció masculina (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016).[6]
Multimedallistes en una sola edicióTan sols 9 esportistes brasilers han aconseguit més d'una medalla en una mateixa edició:
BanderersJocs Olímpics d'EstiuJocs Olímpics d'HivernReferències
Bibliografia complementària
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
