José Roberto Guimarães

José Roberto Guimarães

(2022)
Biografia
Naixement	31 juliol 1954 (70 anys) Quintana (Brasil)
Alçada	178 cm
Activitat
Ocupació	entrenador de voleibol (1989–)
Ocupador	selecció nacional femenina de voleibol del Brasil (2003–) selecció nacional masculina de voleibol del Brasil (1992–1996)
Esport	voleibol
Posició a l'equip	Col·locador
Participà en
2024	Jocs Olímpics d'Estiu de 2024
2021	Jocs Olímpics d'Estiu de 2020
2016	Jocs Olímpics d'Estiu de 2016
2012	Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
2008	Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2004	Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
1996	Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1992	Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
1976	Jocs Olímpics d'Estiu de 1976

José Roberto Lages Guimarães (Quintana, São Paulo; 31 de juliol de 1954), conegut habitualment com Zé Roberto, és un entrenador i exjugador de voleibol brasiler. És l'únic tècnic que ha conquerit l'or olímpic masculí i femení.

Carrera esportiva

Jugador

Guimarães va estar en actiu entre 1969 i 1981 i ocupava la posició de col·locador. Va desenvolupar tota la seva carrera al Brasil, a excepció del seu últim any que va jugar a Itàlia.[1] Amb la selecció brasilera va proclamar-se campió sud-americà (1975 i 1977) i va participar dels Jocs Olímpics de Montreal 1976, on l'equip va terminar en 7è lloc.[2][3]

Va graduar-se en Educació física.[1]

Entrenador

Pocs anys després de retirar-se, va començar a entrenar en clubs brasilers. El 1992, la Confederació Brasilera de Voleibol (CBV) va designar-lo entrenador de l'equip sènior masculí.[1] Va dirigir l'equip brasiler que va endur-se l'inèdit or a Barcelona 1992. Durant el següent cicle olímpic, la selecció va proclamar-se bicampió sud-americà, va obtenir 3 medalles en les Lligues Mundials i va ser bronze a la Copa del Món del 1995. Va obtenir la classificació per als Jocs d'Atlanta 1996, on van ser 5ens.[2][3]

Després d'Atlanta, va deixar la selecció i va ser dirigent del club de futbol paulistà Corinthians.[1] L'any 2000 va tornar a entrenar, aquest cop a l'Osasco femení, amb el que va guanyar tres Superlligues consecutives.[4] El 2003, la CBV torna a contractar-lo per dirigir la selecció femenina,[5] càrrec que manté i compagina amb la d'entrenador a clubs prestigiosos com el Pesaro italià, el Fenerbahçe turc (amb el que es va proclamar campió del Mundial de Clubs de 2010)[6] o, de tornada al Brasil, el Barueri Volleyball Club.[3][4]

En les més de dues dècades al capdavant de la selecció femenina, ha obtingut medalles en els principals torneigs internacionals: Jocs Olímpics (ors a Pequín 2008 i Londres 2012, plata a Tòquio 2020, bronze a París 2024), Copa Grand Champions femenina (2 ors i 1 plata), Copa del Món (2 plates), Campionat del Món (3 plates i 1 bronze) Grand Prix (9 ors, 3 plates, 1 bronze), Campionat Sud-americà (11 ors, tots els que ha disputat), Copa Panamericana (3 ors i 3 plates), Jocs Panamericans (1 or i 3 plates) i Lliga de les Nacions (3 plates i 1 bronze). Gràcies a l'or a Pequín 2008, es va convertir en l'únic entrenador del món en haver dirigit un campió olímpic masculí i un altre femení.[7]

Homenatges

L'any 2021, el Comitè Olímpic del Brasil va incloure al seu Saló de la Fama els noms de Bernardo de Rezende (l'entrenador de la selecció masculina, guanyador de 7 medalles olímpiques) i del propi Zé Roberto.[7]

Referències

1. Miloni, Diogo. «José Roberto Guimarães - Que fim levou?» (en portuguès brasiler). Terceiro tempo. UOL. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 22 juliol 2024].
2. Rodrigues, João Gabriel; de Angeli, Raphael. «Zé Roberto comemora marca de nove Olimpíadas: "Paris, aí vamos nós"» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 25-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-06. [Consulta: 22 juliol 2024].
3. «Da desconfiança e críticas ao hall da fama pós-bi olímpico: os 20 anos de José Roberto Guimarães na seleção feminina de vôlei» (en portuguès brasiler). ESPN, 29-07-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-01. [Consulta: 22 juliol 2024].
4. Almeida, João. «Vôlei: Zé Roberto Guimarães deixa o comando do Barueri e será o novo técnico de time turco» (en portuguès brasiler). Bola Vip, 02-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-20. [Consulta: 22 juliol 2024].
5. Andrade, Claudia. «José Roberto Guimarães» (en portuguès brasiler). Gazeta Esportiva, 04-07-2003. Arxivat de l'original el 2003-12-05. [Consulta: 22 juliol 2024].
6. «Fenerbahce crowned Women's Club World champions» (en anglès). FIVB, 21-12-2010. [Consulta: 22 juliol 2024].
7. «Bernardinho and Jose Roberto Guimaraes inducted into COB Hall of Fame» (en espanyol europeu). Infobae, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 22 juliol 2024].