Boehmita

Boehmita
Boehmita amb natrolita (blanca)
Fórmula química	γ-AlO(OH)
Epònim	Johann Böhm
Localitat tipus	Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, Provença-Alps-Costa Blava, França
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.FE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04c
Dana	6.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic dipiramidal
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars rars, de gra fi en agregats pisolítics o disseminada
Estructura cristal·lina	a = 3.693 Å, b = 12.221 Å, c = 2.865 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbic
Color	blanc, groc clar, groc verdós
Exfoliació	molt bona {010}, bona {100}, pobre {001}
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Gravetat específica	3,02 - 3,05
Densitat	3,07
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.644 - 1.648 nβ = 1.654 - 1.657 nγ = 1.661 - 1.668
Birefringència	δ = 0.017 - 0.020
Angle 2V	mesurada: 74° a 88°, calculada: 80°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bhm
Referències	[1]

La boehmita o böhmita[2] és un mineral de la classe dels hidròxids. Rep el seu nom del Johann Böhm (1895-1952), un químic i físic alemany que va ser el primer a estudiar-la. Va ser descrita per primera vegada a Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, França.

Característiques

La boehmita és un hidròxid d'òxid d'alumini, un component important de la bauxita. És dimorf de la diàspora i isostructural amb la lepidocrocita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic bipiramidal i el seu hàbit és típicament massiu. És de color blanc amb tons de grocs, verds, marró o vermell a causa de les impureses. Té una brillantor vítria a nacrada, una duresa de 3 a 3,5 a l'escala de Mohs i un pes específic de 3,00 a 3,07.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boehmita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Formació i jaciments

La boehmita es troba en laterites tropicals i en bauxites desenvolupades sobre una base rocosa d'alumini-silicat. També es produeix com a producte d'alteració hidrotermal del corindó i de la nefelina. Es troba amb caolinita, gibbsita i diàspora en dipòsits de bauxita, i amb nefelina, gibbsita, diàspor, natrolita i analcima en pegmatites nefelines.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Pilar (Alòs de Balaguer, Noguera),[3] a Peramola (Alt Urgell) i a Sant Joan de Mediona (Pontons, Alt Penedès).[4]

Referències

1. «Böhmite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2014].
2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 13 gener 2024]. 
3. «Böhmite from Pilar mine, Alòs de Balaguer, Noguera, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
4. Martínez, Arnau; Garcia-Valles, Maite; Alfonso, Pura «Viability of Bauxite Deposits from Catalonia (Spain) for Ceramic Applications». Minerals, 13, 10, 04-10-2023, pàg. 1294. DOI: doi:10.3390/min13101294 [Consulta: 13 gener 2024].