Bipiràmide pentagonal
![]() En geometria, la bipiràmide pentagonal és un dels noranta-dos sòlids de Johnson (J13). Es pot obtenir enganxant dues piràmides de base pentagonal. D'aqui ve el seu nom. El seu dual és el prisma pentagonal. Tot i que les seves cares són polígons regulars i són totes iguals, no és un dels sòlids platònics perquè té vèrtexs en els que hi concorren quatre cares i altres en els que n'hi concorren cinc. Els 92 sòlids de Johnson van ser descrits 1966 per Norman Johnson i els va numerar. No va demostrar que no n'existia més que 92, però va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrar que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls nota Jxx on xx és el nombre donat per Jonson. FórmulesFórmules de l'altura (), àrea () i volum () de la bipiràmide pentagonal amb cares regulars (sòlid de Johnson) i arestes de longitud :[1] Desenvolupament pla![]()
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia