Biotina
La biotina, vitamina H, vitamina B₇; (Biotina deriva del grec bios: vida)és una vitamina termoestable, soluble en l'aigua, i també en alcohol i susceptible a l'oxidació, intervé en el metabolisme dels glúcids, lípids, aminoàcids purines. La biotina és important com un cofactor en la catàlisi de reaccions metabòliques essencials per sintetitzar àcids grassos, en la gluconeogènesi i en el metabolisme de la leucina. Està composta d'un anell ureid (imidazolínic) fusionat amb un anell tetrahidrotiofè. Un àcid valèric substitut és unit a un dels àtoms de carboni de l'anell tetrahidrotiofè. Va ser descobert a partir de 1916 per les observacions de Bateman dels canvis de salut en rates alimentades amb clara d'ou crua. FuncióLa biotina es troba en la cèl·lula unida amb la lisina (un aminoàcid) formant la biocitina; la biocitina s'uneix covalentment a determinats enzims relacionats amb la formació o la utilització del diòxid de carboni, i exerceix funció de coenzim: actua en la transferència (acceptor i donador) de diòxid de carboni en nombroses carboxilases:
Tots aquests enzims són essencials en els processos de duplicació cel·lular. CarènciaPot ser deficitària en individus que reben alimentació parenteral total durant diversos anys. Els símptomes provoquen èczema, dermatitis seca i descamativa, pal·lidesa, nàusea, vòmits, gran cansament i depressió. La carència de biotina és rara, ja que aquesta vitamina es troba en els aliments i els requeriments diaris són baixos, entre 200 i 300 μg per dia. Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia