Betafita

Betafita
Espècie no aprovada per l'IMA
Betafita de Bancroft, Ontario, Canadà
Fórmula química	(Ca, Fe, U)2-x(Nb, Ti, Ta)₂O₆(OH, F)1-z
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.DH.15
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Color	marró, negre, marró verdós, groc
Exfoliació	no en té
Duresa (Mohs)	3 a 5,5
Lluïssor	grassa, vítria
Color de la ratlla	groga, blanca
Densitat	3,7 a 5
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	desacreditada
Referències	[1][2]

La betafita és una espècie mineral de la classe dels òxids desacreditada actualment. Va ser anomenada així el 1912 per Antoine François Alfred Lacroix per la localitat de Betafo (Madagascar). L'espècie va ser redefinida 1977 per Hogarth i la comissió de la IMA encarregada en els nous minerals i els noms dels minerals com una varietat o sinònim del supergrup piroclor.[3] El terme betafita també dona nom a un grup de minerals: el grup de la betafita.

Característiques i formació

Les betafites tenen una alta radioactivitat degut al seu alt contingut en urani. Cristal·litzen en el sistema cúbic. La tangenita és una varietat impura amb contingut de TiO₂.[4] És un mineral típic de les pegmatites granítiques, mentre que és rar que aparegui en roques carbonatades.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la betafita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, stibiomicrolita, strontiopiroclor, stannomicrolita, stibiobetafita, uranpiroclor, yttrobetafita, yttropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreita, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeita, stetefeldtita, estibiconita, rosiaita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Referències

1. «Betafite (of Hogarth 1977)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
2. Harlow, George, Joseph Peters, and Martin Prinz. "Oxides and Hydroxides." Simon & Schuster's Guide to Rocks and Minerals. Nova York: Simon & Schuster, 1977. Entry 69. Print.
3. «Pyrochlore Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
4. «Tangenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].

Enllaços externs

• Imatge de l'oxiuranobetafita recollida a la Lluna (anglès)