|
Batalla naval de Jutlàndia
 La batalla naval de Jutlàndia va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. L'almirall John Rushworth Jellicoe era qui comandava la Gran Flota britànica i l'almirall Reinhard Scheer la Flota alemanya. L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916. La batalla fou l'únic enfrontament a gran escala entre cuirassats durant la I Guerra Mundial i la darrera de flotes de cuirassats. Ambdós almiralls van intentar atraure una part de la flota enemiga per destruir-la abans que pogués intervenir el cos principal.[1] Ordre de batalla
La Grand Fleet de l'almirall Jellioce estava partida en 2 seccions. La principal Flota de Batalla, comandada per ell mateix, formada per 24 cuirassats i 3 creuers de batalla. Els cuirassats estaven organitzats en 3 esquadres de 8 vaixells, cadascuna formada per 2 divisions de 4. Acompanyant-los hi havia 8 creuers cuirassats (classificats per la Royal Navy com a "creuers" des del 1913), 8 creuers lleugers, 4 creuers exploradors, 51 destructors i 1 destructor-minador.[2] La secció britànica de reconeixement, comandada per Beatty, estava formada per una flota amb 6 creuers de batalla, 4 cuirassats ràpids, 14 creuers lleugers i 27 destructors. El reconeixement aeri era proporcionat pels hidroavions transportat en un vaixell modificat per aquesta funció.[3] La Flota d'Alta Mar Alemanya també estava dividida en una força principal i una de reconeixement. La principal comandada per Scheer comprenia 16 creuer de batalla i 6 cuirassats Pre-dreadnought. Els suportaven 6 creuers lleugers i 31 torpediners. Franz Hipper comandava l'esquadra de reconeixement formada per 5 creuers de batalla, 5 creuers lleugers i 30 torpediners. Tot i no disposar d'avions la marina imperial alemanya disposava de dirigibles per patrullar el Mar del Nord. Els vaixells de combat principals britànics tenien més canons i d'un calibre major que els corresponents alemanys. Així el pes de la munició capaç de disparar a l'uníson era molt major per part de la flota britànica: 150.760 kg. comparades amb 60.879 kg.[4] La majoria del cuirassats, creuers i naus més petites estaven també equipades amb torpedes de diferents mides.[3] La flota de combat alemanya es trobava condicionada negativament per la baixa velocitat i poc armament dels 6 cuirassats pre-dreadnoughts de la segona esquadra. Aquests limitaven la velocitat màxima de la flota a 18 nusos, comparats amb la velocitat màxima de la flota britànica de 22 nusos.[5] Al costat britànic, els vuit creuers blindats eren deficients tant en la velocitat com en la protecció de blindatges.[6] Ambdós esquadrons, ja obsolets, eren molt vulnerables als atacs per part dels vaixells de guerra més avançats del bàndol contrari. ReferènciesBibliografia
Vegeu també
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
