Auda de França

Auda de França

Biografia
Naixement	715 valor desconegut
Mort	741 (>751) (25/26 anys) valor desconegut
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Família
Família	Arnulfians
Cònjuge	Teodoric I d'Autun
Fills	dona Wilhelmide, Teuduí d'Autun, Guillem I de Tolosa, Adalelm d'Autun
Pares	Carles Martell   i Rotruda
Germans	Bernat Carloman Hieronymus Gripó Pipí I el Breu Remigi de Rouen Hiltruda Landrada de Munsterbilzen Aldana
Parents	Bernat Remigi de Rouen

Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.

Matrimoni i descendència

Es va casar amb Teodoric I d'Autun, comte d'Autun citat el 742 i el 750, fill de Teoderic, comte, i descendent de Bertrada de Prüm. D'aquest matrimoni van néixer:

• Theodoen o Teuduí († ap.826), comte d'Autun, citat el 804.[1]

• Teodoric, citat el 782[2][3] i el 804[1]

• Adalelm o Alleaum o Adalhelm[2][1]

• Guillem (o Guilhem),[2][3] comte de Tolosa i fundador, el 804, de l'abadia de Sant Guilhem del Desert.

• Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles probablement s'havia casat abans a un Nibelúngida, Khildebrand II o Nibelung II.[4]

Una filiació posada en dubte

Les úniques informacions relatives a la seva filiació són:[5]

• Un necrologi aquità, citat per Dom Jean Mabillon que precisa que Alda, mare de sant Guillem, era la germana d'Hiltruda i de Landrada.

• Eginhard parla de Teodoric II, comte d'Autun, i el qualifica de parent de Carlemany.

• El 840, Thegan, a la Vita Hludowici, parla de Bernat fill de Guillem de Gel·lona i indica que és «de soca reial».

La majoria dels historiadors identifiquen Hiltruda, germana d'Alda, a Hiltruda, esposa del duc Odiló de Baviera, i filla de Carles Martell i de Rotruda, i consideren Alda i Landrada com filles d'aquests últims. Des del punt de vista onomàstic, Landrada pot ser vinculada a Landrada, mare de Sant Chrodegang i propera parenta de Rotruda.

Landrada

Rotruda

Carles Martell

Chrodegang bisbe de Metz

Pipí el Breu rei dels Francs

Hiltruda x Odiló de Baviera ---->

Hiltruda <----

Landrada

Aldana x Teodoric I comte d'Autun

Carlemany emperador

Teuduí comte d'Autun

sant Guillem de Gel·lona

Teodoric II comte d'Autun

Tanmateix l'historiador alemany Eduard Hlawitschka ha discutit aquesta construcció genealògica el 1965[6][7] avançant els arguments següents:

• De les tres germanes, només Hiltruda és esmentada com a filla de Carles Martell per una font contemporània, Landrada no és citada més que per una Vita tardana de sant Chrodegang, que la menciona com a mare del sant i filla de Carles, la qual cosa és cronològicament impossible.

• Un net de Carles Martell, el duc Wala, es va casar amb una neta d'Alda, i Hlawitschka se sorprèn que les autoritats religioses no s'hagin oposat al matrimoni basant-se en la consanguinitat.

• Hlawitschka troba sorprenent que el necrologi no menciona que Alda era germana de Pipí I el Breu.

• Finalment, explica que la referència a la «soca reial» és explicable pel fet que Teodoric I d'Autun, descendent de Bertrada de Prüm, és procedent dels merovingis i emparentat amb Bertrada de Laon, neta de Bertrade de Prüm i mare de Carlemany.

Diversament seguida, la seva demostració no sembla vertaderament concloent:[8]

• La menció del passatge erroni que presenta Landrada com a mare de sant Chrodegang i filla de Carles Martell ve segurament d'una confusió entre Landrada, mare de sant Chrodegang, i una altra Landrada, filla de Carles Martell, el que milita a favor de l'existència d'una filla de Carles Martell d'aquest nom.

• En l'època dels Carolingis, el matrimoni no era encara un sagrament religiós, sinó només un acte civil, i nombrosos exemples ensenyen que els impediments deguts a una consanguinitat no eren encara respectats.

• Es té d'altre exemples de cartes presentant pares propers als reis carolingis i per als quals el parentiu amb els reis no és mencionat. D'altra banda, Hiltruda estava llavors en mals termes amb Pipi el Breu i Carloman, i les seves germanes haurien compartit potser aquesta oposició.

• Finalment «de soca reial» significa ser procedent d'una família reial (merovíngia o carolíngia), el que exclou la parentela per Bertrada de Prüm, i no devia ser en aquell temps (sota el regnat de Lluís el Pietós) políticament correcte i de bon to el recordar un parentiu amb l'antiga dinastia.

Aquests arguments reforcen doncs la filiació d'Auda.

Genealogia

Teodoric III rei dels Francs

Bertrada de Prüm

Bernari

Chrodlindis

Caribert comte de Laon

Chrotais

Carles Martell

Rotruda

Landrada mare de Chrodegang

Teoderic comte

Bernat comte

Pipí el Breu rei dels Francs

Hiltruda x Odiló de Baviera

Landrada

Aldana germana de Landrada i d'Hiltruda

Teodoric I comte d'Autun

Bertrada de Laon x Pipí el Breu

Carlemany rei dels Francs emperador

sant Guillem de Gel·lona

Adalelm

Teudui comte d'Autun

Abba religiosa

Berta religiosa

Wala comte

Chrodlindis

Bernat de soca roial

Teodoric II parent de Carlemanya

Notes i referències

1. Foundation for Medieval Genealogy.
2. Riché, 1983, pàg. 369, taula XXIII
3. Settipani, 1993, pàg. 174-176
4. Settipani, 1993, pàgs. 344-345.
5. Settipani, 1993, pàg. 173-174.
6. Hlawitschka, 1965, pàgs. 76-78
7. Settipani, 1993, pàg. 174
8. Settipani, 1993, pàgs 175-176

Bibliografia

• Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
• Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4), p. 173-6
• Eduard Hlawitschka, Die Vorfahren Karls des Großen, Düsseldorf, ed. H Beumann, 1965

Vegeu també

• Dones a la dinastia merovíngia