Nibelung II

Nibelung II

Biografia
Naixement	750 ↔ 755 valor desconegut
Mort	Després de 805 valor desconegut
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Comte
Família	Nibelúngides
Fills	Teodebert de Madrie
Pare	Nibelung I
Germans	Khildebrand II
Parents	Nibelung I, pare putatiu dona Wilhelmide, cònjuge putatiu Nibelung III, infant putatiu Teodebert de Madrie, infant putatiu Khildebrand III, infant putatiu

Nibelung II fou un comte carolingi, probablement de Madrie, de la fi del segle VIII i del començament del segle ix, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung I.

Biografia

És citat el 788 quan cedeix el seu alou de Calliacum Cailly a l'abadia de Lacroix-Saint-Ouen. El 805 va fer igualment una donació de terres que posseïa a Hesbaye en benefici de l'abadia de Saint-Denis. L'historiador Léon Levillain l'identifica igualment com el posseïdor d'una vil·la a Baugy, però Christian Settipani considera que es tracta de dos nobles diferents.[1]

Matrimoni i fills

Cap document no li atribueix fills. Tres Nibelungides són coneguts a la generació següent:

• Nibelung III, comte el 818.[2]
• Teeodebert, comte de Madrie el 802 i 822.[3]
• Khildebrand III, comte a l'Autunois el 796, mort entre 827 i 836.[4]

Els noms dels fills de Khildebrand III mostren un vincle de parentiu entre aquest últim i els Guillèmides. El nom de Teodebert de Madrie deixa suposar que aquest parentiu passi per una esposa nibelúngida de la generació de Khildebrand II més aviat que a la de Khildebrand III. Sembla lògic considerar Teodebert de Madrie i Khildebrand III com germà i fill d'una Guillèmida. La pregunta és de saber qui fou el seu pare, entre Nibelung II i Khildebrand II:

• d'una banda un fals diploma de Pipí I d'Aquitània indica que Teodebert de Madrie era fill d'un Nibelung. És una invenció, o la introducció d'un fet real en el fals, com ho practiquen sovint els falsaris de l'Edat Mitjana per donar una versemblança a la seva producció?

• d'altra banda, l'esposa guillèmida d'un Nibelúngide només pot ser cronològicament una germana de sant Guillem I de Tolosa. Només són conegudes les germanes Abba i Berta, citades com a religioses el 804, el que significa que si una d'elles es va casar ja era vídua en aquesta data. Ara bé Khildebrand II ja no és citat a partir de 796, mentre que Nibelung II és encara era viu el 805.[1]

Notes i referències

1. Settipani, 1993, pàg 344.
2. Settipani, 1993, pàg 352.
3. Settipani, 1993, pàgs. 352-3.
4. Settipani, 1993, pàgs. 345-6.

Bibliografia

• Léon Levillain, Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille, 1937, revista Annales du Midi
• Léon Levillain, Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille (suite), 1938, revista Annales du Midi
• Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)