Art llevantíL'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic. És una manifestació artística d'àmplia distribució per la façana oriental de la península Ibèrica, des d'Osca i Lleida fins a Jaén i Almeria, en què les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en d'altres llistat. S'ha considerat propi de la manera de vida epipaleolítico caçador-recol·lector.[1][2][3] Aquest estil és habitual en les pintures rupestres de la serra d'Aitana (província d'Alacant), de Bicorb (Canal de Navarrés), del Barranc de la Valltorta (Alt Maestrat) i de la Roca dels Moros (les Garrigues), entre altres[3][4] Es poden trobar pintures d'aquest estil en els següents indrets:
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia