El topònim fa referència a "lloc pla". Castell d'origen musulmà, aixecat sobre un poblat de l'edat del bronze. Passà a poder de Jaume I en l'any 1245 i fou integrat en el comtat de Cocentaina mitjançant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulmà Al-Azraq.
La població ha disminuït des de l'inici del segle xx, en què tenia 1.654 habitants, fins a arribar a 2004 a 794 planers, coneguts amb el gentilici de planers. És un poble agrícola amb una notable especialització en el cultiu de la cirera malgrat que també es dona el cultiu dels típics productes del secà mediterrani: l'olivera i l'ametlla.
Un 6,56% de la seua població és nascuda fora de l'estat espanyol, en la seua pràctica totalitat provinent del continent europeu.
Planes està assentat en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca. Té un terme municipal de 38,5 km² de superfície, on es troben els barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del riu Serpis, els quals acullen els paratges més interessants del terme.
Els vestigis àrabs es conserven tant al nucli urbà com en les restes d'un dels pantans més antics d'Europa o a l'aqüeducte i la resta de construccions necessàries per a l'explotació agrícola, com ara el molí de l'Encantà. De la resta del patrimoni destacquen:
Castell de Margarida: Un dels més inaccessibles del País. Es troba en estat de ruïna.
Església de l'Assumpció: Construïda sobre la mesquita en el segle xviii.
Església de Sant Joan Baptista, de Benialfaquí.
Església de Sant Francesc, de Margarida.
Església de Sant Josep, de Catamarruc
Molí de l'Encantada
Molí de la Font de l'Or
Aqüeducte medieval
Llavador de la Font Nova.
Política
En les eleccions del 2003 el PP obtingué 3 regidors, el mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragué 1. A meitat legislatura el PP i l'UC-CDS feren una moció de censura que li donà el poder als populars.
En les eleccions del 2007 el PP aconseguí 5 regidors, i el PSPV 2, resultat que es va repetir quatre anys després.