Arseniosiderita

Arseniosiderita
Arseniosiderita sobre romanechita, de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, França
Fórmula química	Ca₂Fe3+ 3O₂(AsO₄)₃·3H₂O
Epònim	arsènic i ferro
Localitat tipus	dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, Saône-et-Loire, Borgonya-Franc Comtat, França
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.15
Dana	42.8.4.3
Heys	20.9.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17.76Å, b = 19.53Å, c = 11.3Å, β = 96°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc daurat, groc marró, marronós
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	fibrosa
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	resinosa, sedosa, submetàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	3,58 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.792 - 1.815 nβ = 1.870 - 1.898 nγ = 1.870 - 1.898
Birefringència	δ = 0,078 a 0,083
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1842
Símbol	Assd
Referències	[1][2]

L'arseniosiderita és un mineral de la classe dels arsenats. Ours Pierre Armand Petit Dufrenoy li va donar nom l'any 1842, de l'arsènic que conté i del grec σίδηρος "sideros", ferro, en al·lusió a la seva composició química.

Característiques

L'arseniosiderita és un arsenat de calci i ferro de fórmula química Ca₂Fe3+
3O₂(AsO₄)₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, normalment en forma fibrosa en agregats radials, en masses granulars o presentant un aspecte similar al feltre. Rarament es troba en forma de cristalls euèdrics de fins a 2mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És un mineral que pertany a grup de la mitridatita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3] També forma solució sòlida amb la robertsita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniosiderita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Formació i jaciments

És un rar mineral secundari format per oxidació de minerals que contenen arsènic, normalment escorodita o arsenopirita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: beudantita, carminita, escorodita, dussertita, farmacolita, pitticita, adamita, eritrita, arsenopirita o löllingita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1842 als dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, a La Chapelle-de-Guinchay (Saône-et-Loire, Borgonya, França). Tamb'e ha estat descrita a Alemanya, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, altres indrets de França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Linda Mariquita, al Molar (Priorat)[1] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp), totes dues a la província de Tarragona.[5]

Referències

1. «Arseniosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2017].
2. «Arseniosiderite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 octubre 2015].
3. «Arseniosiderite-Mitridatite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
4. «Arseniosiderite-Robertsite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
5. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].