Armenita

Armenita
Cristall d'armenita trobat a Isenwegg, Brig, Valais, Suïssa
Fórmula química	BaCa₂Al₆Si9O30·2H₂O
Epònim	Armen mine ^(en)
Localitat tipus	mina Armen, Overberget Mining Field, Districte miner de Kongsberg Silver, Kongsberg, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	63.2.1b.1
Heys	16.12.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,87Å; b = 18,66Å; c = 10,69Å;
Color	incolor, verd
Macles	les formes pseudohexagonals són degudes a les macles al llarg d'un eix paral·lel a la direcció òptica a
Duresa (Mohs)	7,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,77 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,550 nβ = 1,552 nγ = 1,556
Birefringència	δ = 0,006
Angle 2V	mesurat: 59° to 60°, calculat: 72°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Sr, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1939
Símbol	Amn
Referències	[1][2]

L'armenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita.[3] Rep el seu nom de la mina Armen, a Kongsberg, Noruega. L'espècimen tipus va ser recol·lectat l'any 1877 per O. A. Corneliussen, qui la va etiquetar com a "Epidota?". L'exemplar va romandre a la col·lecció de la Universitat d'Oslo fins a l'any 1939, quan va ser redescoberta per Henrich Neumann, qui també la va identificar com una espècie nova.

Característiques

L'armenita és un silicat de bari i calci, de fórmula química BaCa₂Al₆Si₉O₃₀·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma feixos de cristalls prismàtics, amb cristalls de fins a 2,5 centímetres. Pot ser també lamel·lar. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armenita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, trattnerita, oftedalita i faizievita.

Formació i jaciments

Es troba en filons de calcita, i en diorites manganeso-metasomitzades en granodiorites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: axinita, pirrotina, prehnita, epidota, moscovita, celsiana o bytownita. Va ser descoberta l'any 1939 en uns exemplars de la mina Armen, a Noruega. També ha estat descrita a Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, Itàlia, Noruega, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Rússia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).

Referències

1. «Armenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 desembre 2015].
2. «Armenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 desembre 2015].
3. «Osumilite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 desembre 2015].