Milarita

Milarita
Fórmula química	K₂Ca₄Al₂Be₄Si24O60·H₂O
Epònim	Milà valley ^(en)
Localitat tipus	Giuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	63.2.1a.12
Heys	16.6.5
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,42Å; c = 13,8Å;
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548
Birefringència	δ = 0,003
Impureses comunes	Na
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Mil
Referències	[1]

La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.

Característiques químiques

És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.

La milarita té la fórmula química KCa₂(Be₂AlSi₁₂)O₃₀·xH₂O

Formació i jaciments

Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.

Referències

1. «Milarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

• Milarita, mindat.org.
• Milarita, webmineral.com.
• Manual de milarita, Mineral Data Publishing.