Andryala

Andryala

Andryala laxiflora
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Subfamília	Cichorioideae
Gènere	Andryala L., 1753
Tipus taxonòmic	Andryala integrifolia

Andryala és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de l'Europa Mediterrània, el nord d'Àfrica i zones de l'Orient Mitjà.[1]

Descripció

Són plates herbàcies tomentoses anuals o perennes, amb tiges que acostumen a ser solitàries. Les fulles tenen un marge que pot anar d'enter fins a pinnatisecte. Les flors són grogues es troben agrupades en capítols amb vàries fileres de bràctees a l'involucre. Les flors són de color groc, les exteriors són ligulades. El frit és un aqueni amb papus.[2][3]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]

Espècies

Dins del gènere Andryala es reconeixen les 22 espècies següents:[1]

• Andryala agardhii Haens. ex DC.
• Andryala arenaria (DC.) Boiss. & Reut. - llongera arenària[6]
• Andryala atlanticola H.Lindb.
• Andryala chevallieri Barratti ex L.Chevall.
• Andryala christii G.Kunkel
• Andryala cossyrensis Guss.
• Andryala crithmifolia Aiton
• Andryala dentata Sm.
• Andryala glandulosa Lam.
• Andryala integrifolia L. - andríala anual[7]
• Andryala laevitomentosa (Sennikov) Greuter
• Andryala maroccana (Caball.) Maire
• Andryala mogadorensis Coss. ex Hook.f.
• Andryala nigricans Poir.
• Andryala perezii M.Z.Ferreira, R.Jardim, Alv.Fern. & M.Seq.
• Andryala pinnatifida Aiton
• Andryala ragusina L. - herba de vesc[8]
• Andryala rothia Pers.
• Andryala spartioides (Pomel ex Batt.) Bonnet & Barratte
• Andryala subglabrata (DC.) M.Z.Ferreira, Alv.Fern. & M.Seq.
• Andryala tenuifolia (Tineo) DC.
• Andryala webbii (Christ) A.Santos

Híbrids

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

• Andryala × brievaensis García Adá
• Andryala × caballeroi Font Quer
• Andryala × stremadurensis Talavera & M.Talavera
• Andryala × faurei Maire & Maire
• Andryala × toletana Talavera & M.Talavera

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims d'Andryala:[1]

• Sinònims homotípics

• Forneum Adans.

• Sinònims heterotípics

• Paua Caball.
• Pietrosia Nyár.
• Rothia Schreb.

Referències

1. «Andryala L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 novembre 2024].
2. Tutin et alii, 1976, p. 358.
3. Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 194.
4. «Andryala L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 novembre 2024].
5. Linné, 1753, p. 808.
6. «Andryala arenaria». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].
7. «Andryala integrifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].
8. «Andryala ragusina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 novembre 2024].

Bibliografia

• Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1. 
• Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1. 
• von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.