Andríala anual

Andríala anual

Andryala integrifolia
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Tribu	Cichorieae
Gènere	Andryala
Espècie	Andryala integrifolia L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Andryala aestival Pomel Andryala allochroa Hoffmanns. & Link Andryala corymbosa Lam. Andryala dissecta Hoffmanns. & Link Andryala gracilisu Andryala humilis Pau Andryala reboudiana Pomel Andryala sinuata L. Andryala undulata J.Presl & C.Presl Rothia runcinata Roth[1]
subespècies
A. integrifolia var. floccosa A. integrifolia subsp. integrifolia A. integrifolia L. subsp. corymbosa Lam.

L'andríala anual (Andryala integrifolia),[2] és una planta herbàcia de la família de les asteràcies molt estesa per la regió mediterrània. Antigament es consumien els seus brots.[3]

Addicionalment pot rebre els noms d'àrnica, cama-roja blanca, cendrera de camí, herba blanca, herba de l'ull, herba de l'ull blanc, herbes blanques, llongera gran, llongera integrifòlia, llonja d'esteper, llonja integrifòlia i punxonets. També s'han recollit les variants lingüístiques andriala anual i llonguera gran.[2]

Etimologia

Andryala integrifolia fou descrita per Carl Linné i publicada a Species Plantarum 2: 808, 1753.[4]

• Andryala: és un nom genèric amb derivació dubtosa: pot ser procedent del grec ἀνδρὸς (aner, andros) que significa 'mascle' o 'home', i ὕαλος (hyalos), 'cristall',[5] encara que també es creu que prové del mot grec alè (error).
• integrifolia: mot compost que deriva de la paraula llatina integer (sencer, intacte, indivisible) i folium (fulla), en referència a al marge del limbe de les seues fulles.[6]

Descripció

Hemicriptòfit d'uns 40 a 50 cm com a màxim, molt estesa per la regió mediterrània. Té una arrel axomorfa. Com a curiositat i a diferència d'altres asteràcies, presenta làtex. Les fulles són alternes, d'uns dos cm de gruix per 6 o 7 cm de longitud, dentades i tomentoses o cobertes de pèls. Són les pubescències vellutades les que donen aquest aspecte blanquinós a aquesta planta. Les flors formen capítols en corimbes de color groc. Totes les flors del capítol tenen ambdós sexes, són hermafrodites. L'involucre de la flor és format per bràctees lanceolades, amb pèls una mica més visibles que els de la tija. Totes les flors del capítol són ligulades, no sols les de l'extrem. Aquestes acaben en cinc dents, són quinquedentades. Les lígules de l'extrem tenen en el centre una línia longitudinal de color morat. El fruit, com la gran part de les compostes, és un aqueni amb pèls verdosos. Floreix de maig a setembre.

Hàbitat i distribució

Habita camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, erms, brolles, terrenys arenosos, camps de secà i llocs alterats diversos, generalment sobre sòl silici, encara que també apareix sobre calcari.[7][8] Es tracta d'una planta bioindicadora de sòls àcids (pH 3,5 - 5,5) i moderadament secs.[9]

Posseeix una distribució mediterrània occidental. Es troba al sud-oest d'Europa, regió mediterrània i Macaronèsia, fins l'oest de França.[9] Als Països Catalans es troba les comarques de clima marítim, principalment sobre substrat silici (del Rosselló al Baix Llobregat, Muntanyes de Prades i del Baix Llobregat al Baix Ebre). Penetra fins a la Vall d'Aran, a l'Alta Cerdanya, a Andorra, a Bages, a les Garrigues, al Matarranya, etc., sempre fins 1300 msnm. També està present a la part meridional del territori catalanidic (L'Alt Maestrat, la Plana Alta, l'Alcalatén, etc.), al territori serrànic (L'Alt Palància, la Foia de Bunyol, etc.) i al territori diànic (de la Ribera Baixa i de la Costera a la Marina Baixa i a les Valls del Vinalopó), fins als 1500 msnm.[8] A més, també es troba a Eivissa.[10]

Taxonomia

En la varietat floccosa, endemisme de l'illa de Gran Canària, les flors tot just sí que sobrepassen les bràctees de l'involucre, però en la integrifolia són d'un terç de la seva grandària aproximadament. El tindre pèls glandulars, les fulles no blanquinoses ni peciolades són les característiques que la diferencien d'A. ragusina.[10]

Biologia

Aquesta espècie pot ser atacada per Uroleucon mierae,[9] un pugó prou específic del gènere Andryala, però que també s'alimenta d'un parell més d'espècies d'asteràcies.[11]

Galeria

• 
  Planta
• 
  Corimbe
• 
  Inflorescència
• 
  Flor

Referències

1. Andryala integrifolia a PlantList
2. «Andryala integrifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 abril 2022].
3. «Andryala integrifolia L. (Asteraceae)» (en castellà). Plantas y Hongos. [Consulta: 29 abril 2020].
4. «Andryala integrifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
5. Andryala a Flora de Canarias
6. Gledhill, David. The Names of Plants (en anglès). 4. Cambridge: Cambridge University Press, 2008, p. 215. ISBN 0521866456. 
7. «Andryala integrifolia L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2020. [Consulta: 29 abril 2020].
8. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. III. Barcelona: Barcino, 2010, p. 1033, 1034. ISBN 9788472265974. 
9. «Andryala integrifolia L.» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 29 abril 2020].
10. «Andryala integrifolia L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.
11. Blackman, R. L.; Eastop, V. F.. Aphids on the World's Herbaceous Plants and Shrubs (en anglès). II. Londres: John Wiley & Sons, 2006, p. 1337. ISBN 0470519592. 

Bibliografia

• «Andríala anual» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies