|
 70 del Serpentari |
|---|
 | | Tipus | estrella doble, estrella amb alt moviment propi, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, font propera a infrarrojos, estrella variable per rotació i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | K0V[1] |
|---|
| Constel·lació | Serpentari |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Radi | 0,93 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | 5,465[2] |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,03 (banda V)[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 5.360 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 192 mas[5] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −962,82 mas/a [6] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 124,16 mas/a [6] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 4,06 km/s[7] |
|---|
| Velocitat radial | −5,8 km/s[8] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 31.600 cm/s²[9] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 18h 5m 27.2852s[6] |
|---|
| Declinació (δ) | 2° 30' 0.3558''[6] |
|---|
| Metal·licitat | 0,14[4] |
|---|
| Edat estimada | 1,9 mil milions d'anys |
|---|
| Format per | |
|---|
|
|
70 del Serpentari (70 Ophiuchi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Serpentari situat visualment a l'est de γ Ophiuchi.[10] Distant només 16,6 anys llum del sistema solar, els sistemes més propers a ell són Wolf 1055 i Wolf 630, a 6,1 i 6,7 anys llum respectivament.[11]
Característiques
70 del Serpentari és un estel binari —la seva duplicitat es observable amb un petit telescopi— on les seves dos components són nanes taronges. La component principal, 70 del Serpentari A (LHS 458), té tipus espectral K0 V i una temperatura efectiva de 5290 K. Brilla amb el 50 % de la lluminositat solar i el seu radi equival al 85 % del que té el Sol.[12][13] Té una massa de 0,89 masses solars i la seva metal·licitat, basada en l'abundància relativa de ferro, és sol el 30 % de la trobada en el Sol.[11] Igual que el Sol, mostra activitat magnètica, observant-se regions actives que entren i surten del camp de visió. Això ha permès conèixer el seu període de rotació, 19,7 dies.[13]
70 del Serpentari B (LHS 459) és també un nan taronja, però més fred i petit que la seva companya.[14] De tipus espectral K4 V, la seva temperatura és de 4250 K. Amb una massa estimada igual al 71 % de la massa solar, el seu radi és de 0,70 radis solars mentre que la seva lluminositat amb prou feines assoleix el 16 % de la que té el Sol.[13] El sistema, catalogat com a variable BY Draconis, rep també la denominació d'estel variable V2391 Ophiuchi.
L'òrbita del sistema és notablement excèntrica (ε = 0,495), variant la separació entre les components entre 11,6 ua i 34,8 ua. El seu període orbital és de 88,4 anys; l'últim periastre —distància mínima entre components— va tenir lloc el 1984 i caldrà esperar fins a 2028 pel apoastre.[13] Encara que diversos estudis en el passat van trobar evidència d'un tercer cos de massa petita que pertorbava l'òrbita dels dos estels, estudis subsegüents han desestimat la seva existència.[11]
Referències
- ↑ Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion. Rotation periods and starspot parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Understanding the Impacts of Stellar Companions on Planet Formation and Evolution: A Survey of Stellar and Planetary Companions within 25 pc». Astronomical Journal, 3, 3-2021, pàg. 32. DOI: 10.3847/1538-3881/ABD639.
- ↑ José Ángel Docobo Durántez «On the Hipparcos accuracy using binary stars as a calibration tool». Astronomical Journal, 2015, pàg. 45. DOI: 10.1088/0004-6256/149/2/45.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 9-2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ V* V2391 Oph - Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 70 Ophiuchi (Solstation)
- ↑ LHS 458 - High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 70 Ophiuchi (Stars, Jim Kaler)
- ↑ LHS 459 - High proper-motion Star (SIMBAD)
|
.svg){kind=small}
