M2-9

M2-9
Tipus	nebulosa planetària, Nebulosa bipolar, font d'infrarojos i font submil·limètrica
Descobert per	Rudolf Minkowski
Data de descobriment	1947
Constel·lació	Serpentari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.705 pc [1]
Magnitud aparent (V)	12,59 (banda B)[2] 11,198 (banda J)[3] 9,177 (banda H)[3] 6,996 (banda K)[3]
Ascensió recta (α)	17^h 5^m 37.952^s[4]
Declinació (δ)	-11° 51' 25.42''[4]
Catàlegs astronòmics
GSC2 S223220328 (Guide Star Catalog II) IRAS 17028-1004 (IRAS) IRAS F17028-1004 (IRAS) PK 010+18 2 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PSCz P17028-1004 (Point Source Catalog) RAFGL 5334 (RAFGL) PDS 94 (Pico dos Dias Survey) SCM 130 (A catalogue of narrow band images of planetary nebulae ^(en) ) [LFO93] 1702-10 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions)

Minkowski 2-9, abreviada M2-9 és una nebulosa planetària descoberta per Rudolph Minkowski l'any 1947. S'ubica a aproximadament 2.100 anys llum de la Terra en direcció a la constel·lació del Serpentari.[5] La nebulosa bipolar pren la forma peculiar de dos lòbuls de pols estel·lar que emana d'una estrella central.

El component principal de la binària central és el nucli calent d'una nana blanca que arribà al final del seu cicle de vida i expulsà la major part de les seves capes exteriors per a després convertir-se en una gegant vermella que ara s'està contraient com una nana blanca. Es creu que al principi de la seva vida, va ser una estrella similar al nostre Sol.

La nebulosa s'ha anat inflant dramàticament[6] a causa del vent estel·lar que bufa en el disc que l'envolta i infla les ales,[7] donant-les forma d'un gran rellotge de sorra. Es creu que la capa exterior té només 1.200 anys.

Referències

1. Eva Gloria Villaver Sobrino «The Magellanic Cloud Calibration of the Galactic Planetary Nebula Distance Scale» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 10-12-2008, pàg. 194–202. DOI: 10.1086/592395.
2. Afirmat a: The Guide Star Catalog, Version 2.2 (GSC2.2). Pàgina: -1. Data de publicació: 2001.
3. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 2003.
4. Andreas J. Wicenec «Galactic Planetary Nebulae and their central stars. I. An accurate and homogeneous set of coordinates» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 9-2003, pàg. 1029–1035. DOI: 10.1051/0004-6361:20031046.
5. (Schwarz et al. 1997)
6. (APoD 2007)
7. Lykou, F.; Chesneau, O.; Zijlstra, A. A.; Castro-Carrizo, A.; Lagadec, E.; Balick, B.; Smith, N.; 4 «A disc inside the bipolar planetary nebula M2-9». Astronomy & Astrophysics. EDP Sciences, 527, A105, 03-02-2011. arXiv: 1011.5671. Bibcode: 2011A&A...527A.105L. DOI: 10.1051/0004-6361/200913845 [Consulta: 10 febrer 2014].