Zalmoxen
Zalmoxen ye un personache historico que reformó la relichión politeista daca y que dimpués lo consideroron como principal dios de lo panteón de la relichión que él heba aduyato a creyar, prenendo elementos tanto de dioses de la tierra u sotorrans como de dioses celestes u atmosfericos. Mencions en fuents aragonesasYe mencionato como Salmoxe en la "Grant Cronica d'Espanya", compilación historica de Chuan Ferrández d'Heredia: & apres huuieron a diceno. & ap(re)s a salmoxe el q(u)al fue gra(n)t philosopho & muyt
sauio e(n) sçie(n)çia moral segu(n)t que muchos auctores ystoriografos
Lo mencionan en la cronica de Sant Chuan de la Penya como Calmoxen (con una error de no escribir bien Ç) en la lista de reis godos pagans, talment seguindo l'eixemplo de la Cronica General d'Alifonso X de Castiella a on sale como Zamolxen. El primer rey con qui exieron los ditos godos de la dita isla huuo nombre Virig el cual fué buen batallero. Et muerto el dito Virig regnó sobre los ditos godos el rey Gaderico, et fué buen rey. Et depues de -14- aquesti regnó su fillo Fillimer. Et depues de aquesti regnó Zuera. Et depues de aquesti regnó Diameu. Et depues de aquesti regnó Calmoxen; et depues de aquesti Acanauso; et depues de aquesti Galafus; et depues de aquesti Calefus; et depues de aquesti Eurefilo; et depues de aquesti Gertufta; et depues de aquesti Dizaneu; et depues de aquesti Deorpeneu, et depues de aquesti regnó Stregot; et depues de aquesti regnó Gniua; et depues de aquesti Arrias; et depues Auriaro; et depues de aquesti Teberich; et depues de aquesti Exmanarich; et depues de aquesti regnaron Federich et Acenaricuo, et regnaron entrambos ensemble. Mas Acenaricuo sobreuiuió et regnó todo solo
|
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia