« E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, (...) que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. (...) E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall e endreçamnos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Dèus nos havia feita »
« Le lendemain à l’heure des vêpres, pour informer les chrétiens que Valence était à nous et qu’on ne devait faire aucun mal aux Sarrasins, j’envoyai demander au roi et au raïs Abulfamalet de mettre ma bannière sur la tour qui à présent appartient au Temple. Ils en furent d’accord. J’étais sur l’esplanade, entre ma tente et la tour; quand je vis ma bannière au sommet de la tour, je descendis de cheval, me tournai vers l’orient les larmes aux yeux, et baisai la terre pour remercier Dieu de la grande faveur qu’Il m’avait accordée. »
↑Jaume 1er d'Aragon (trad. du catalan par Agnès et Robert Vinas), Le Livre des faits, Le Livre de Poche, , p. 301-302
↑(ca) Ernest Belenguer(es), « Introducció », dans Ernest Belenguer (coord.), Història del País Valencià, vol. II : De la Conquesta a la federació hispànica, Barcelone, Edicions 62, , 541 p. (ISBN84-297-2988-7), p. 9
Annexes
Bibliographie
(ca) Pere Maria Orts i Bosch, Història de la senyera al País Valencià, Valence, Tres i Quatre, coll. « Biblioteca d'Estudis i Investigacions » (no 2), , 326 p. (ISBN8485211901)
Liens externes
Notice dans un dictionnaire ou une encyclopédie généraliste :