Rubió studierte in Barcelona bei Manuel Milà i Fontanals und wurde 1878 in Madrid promoviert mit der Arbeit Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica y su influencia en la literatura antigua y latina (Barcelona 1879). 1885 folgte er seinem Lehrer nach auf dem Lehrstuhl für Geschichte der Literatur (und zusätzlich ab 1908 für katalanische Literatur) an der Universität Barcelona (1928 emeritiert).
El Sentimiento del honor en el teatro de Calderón (Barcelona 1882, 1900, 1968, 1984; Vorwort von Marcelino Menéndez Pelayo)
El Renacimiento clásico en la literatura catalana. Discurso leido en su solemne recepción en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 17 de junio de 1889, Barcelona 1889
Estudios hispano-americanos, Bilbao 1923
Los Catalanes en Grecia. Últimos años de su dominación. Cuadros históricos, Madrid 1927
Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana [Akademierede 23. März 1930], hrsg. von Germà Colón Domènech, Barcelona 2004
El record dels Catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia, hrsg. von Eusebi Ayensa i Prat, Barcelona 2001
Literatur
Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscellània d'estudis literaris, històrics i linguistics, 3 Bde., Barcelona 1936, 1977
Rosalia Guilleumas i Brosa, La Llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluch, Barcelona 1957
Antonio Rubió y Lluch, Epistolari grec, hrsg. von Eusebi Ayensa i Prat, 4 Bde., Barcelona 2006–2012
↑Holger Krahnke: Die Mitglieder der Akademie der Wissenschaften zu Göttingen 1751–2001 (= Abhandlungen der Akademie der Wissenschaften zu Göttingen, Philologisch-Historische Klasse. Folge 3, Bd. 246 = Abhandlungen der Akademie der Wissenschaften in Göttingen, Mathematisch-Physikalische Klasse. Folge 3, Bd. 50). Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2001, ISBN 3-525-82516-1, S. 207.