Una zona desmilitaritzada en termes militars (les sigles en anglès són: DMZ) és una zona, normalment una frontera entre dos o més forces militars (o aliànces), on no està permesa l'activitat militar, normalment establerta per un tractat de pau, armistici o altres acords bilaterals o multilaterals. Sovint la zona desmilitaritzada es troba sobre una línia de control i forma de facto una frontera internacional.
Per causa que són perilloses les construccions i l'activitat humana és mínima moltes d'aquestes zones s'han convertit involuntàriament en reserva de vida salvatge.
Illa Martín García - El Tractat de Límits del Riu de la Plata de 1973 entre Argentina i Uruguai va establir que l'illa romandria sota sobirania argentina però només podria ser utilitzada com a reserva natural de flora i fauna.
Antàrtida - El Tractat Antàrtic prohibeix l'activitat militar a l'Antàrtida, com "l'establiment de bases i fortificacions militars, la realització de maniobres militars, així com les proves de qualsevol tipus d'armes". No obstant això, el Tractat preveu la "utilització de personal o equips militars per a la investigació científica o per a qualsevol altre fi pacífic".[1]
Tanca fronterera de Ceuta i de Melilla - Hi ha una zona desmilitaritzada de facto entre els territoris espanyols de Ceuta i Melilla i el Marroc. Les autoritats espanyoles i marroquines han construït tanques perimetrals al voltant de les dues ciutats, creant una zona desmilitaritzada entre les tanques espanyola i marroquina.
Zona de Seguretat de la Vall del Dniéster - Creada per l'acord d'alto el foc que va posar fi a la Guerra de Transnístria, la missió de manteniment de la pau de la Comissió Mixta de Control vigila una zona desmilitaritzada que delimita aproximadament el Dnièster entre Moldàvia i Transnístria.
Zona de desmilitarització de l'acord d'Idlib - Una zona desmilitaritzada de 15 km, creada per acord entre el govern rus i el turc, que separa l'últim gran bastió dels rebels sirians de la zona controlada pel govern sirià al mig de la Guerra Civil Síria.[2]
Península del Sinaí - El Tractat de Pau entre Egipte i Israel estableix un límit a la quantitat de tropes que Egipte pot desplegar a la Península del Sinaí. Algunes parts de la península estan desmilitaritzades en diversos graus, especialment a 20-40 quilòmetres d'Israel. Israel també va acordar limitar les seves forces a menys de 3 quilòmetres de la frontera egípcia.[6] Les zones estan vigilades per la Força Multinacional de Pau i Observadors.[7] A causa de la insurgència al Sinaí, totes les parts van acordar i van animar a Egipte a enviar grans quantitats de forces militars a la zona, inclosos tancs i helicòpters, per lluitar contra els grups islamistes.[8][9][10][11]
Svalbard - El Tractat de Svalbard de 1920, que reconeixia la sobirania noruega sobre el territori, designava la zona com desmilitaritzada.[12]
Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban - Creada per les Nacions Unides amb l'adopció de les resolucions 425 i 426 del Consell de Seguretat, per confirmar la retirada israeliana del Líban, que Israel havia envaït el 1978, per restablir la pau i la seguretat internacionals, i ajudar al Govern de Líban a restaurar la seva autoritat efectiva a la zona.[15]
