Zoé Valdés

Zoé Valdés

(2009)
Biografia
Naixement	(es) Zoé Milagros Valdés Martínez 2 maig 1959 (65 anys) l'Havana (Cuba)
Residència	París Barcelona
Formació	Universitat de l'Havana
Activitat
Camp de treball	Poesia i novel·la
Ocupació	escriptora, poetessa, novel·lista
Activitat	1982 -
Nom de ploma	Zoé Valdés
Participà en
19 juny 2002	Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra
Família
Cònjuge	Manuel Pereira
Premis
(2013)  Premi Azorín (2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Valenciennes i Hainaut-Cambrésis (2003)  Premi Fernando Lara (1999)  Cavaller de les Arts i les Lletres
Lloc web	zoevaldes.net

Zoé Valdés és una escriptora cubana d'ascendència xinesa que va néixer a l'Havana el 2 de maig de 1959 any del triomf de la revolució castrista. Ha escrit poesia, novel·la i guions de cinema. Té la nacionalitat espanyola i francesa.[1]

Biografia

Zoé va estudiar pedagogia però no va acabar aquesta carrera. Va matricular-se a la Facultat de Filologia de l'Havana que tampoc va acabar. Va estudiar a l'Alliance Française París i també Economia i Art. De 1984 al 1988 va treballar a la delegació de Cuba a la UNESCO (París) i durant uns mesos a l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba a la capital francesa. Durant uns anys fou cap de Redacció i sots-directora de la revista “Cine Cubano “(1990-1995). També fou guionista de l'Institut Cubà d'Art i Indústria Cinematogràfiques (ICAIC). El 22 de gener de 1995 s'exilià a París on va establir la residència. Dissident de l'actual règim cubà. Ha rebut diversos premis relacionats amb la literatura i el cinema. S'ha casat en tres ocasions. [2]

L'avi xinès de Zoé Valdés

En la seva novel·la La eternidad del instante, guanyadora del III Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella Zoé Valdés, en el capítol 20, recrea la història del seu avi, per part materna, Mo Ying. En tercera persona narra com Ying va arribar a Mèxic procedent de Guandong i es va veure obligat a canviar de nom i es dirà Maximiliano Megía. Més endavant arribà a l'Havana. L'àvia, d'origen irlandès, l'abandonà amb cinc fills per dedicar-se al teatre. Amb uns 45 anys l'avi va deixar pràcticament de parlar.[3]

Obres

• 1982.- "Respuestas para vivir"
• 1986.- "Todo para una sombra"
• 1986.- "Vagón para fumadores"
• 1993.- "Sangre azul"
• 1995.- "La nada cotidiana",
• 1996.- "Vagón para fumadores"
• 1996.- "Cólera de ángeles"
• 1996.- "La ira"
• 1996.- "Te di la vida entera"
• 1997.- "Café nostalgia"
• 1997.- "La sombra de La Habana"
• 1997.- "Los poemas de La Habana"
• 1998.- "Traficantes de belleza"
• 1999.- "Cuerdas para el lince"
• 1999.- "Los aretes de la luna"
• 1999.- "Querido primer novio"
• 2000.- "El pie de mi padre"
• 2000.- "Milagro en Miami"
• 2002.- "Breve beso de la espera"
• 2002.- "Los misterios de La Habana"
• 2003.- "Lobas de mar"
• 2003.- "Luna en el cafetal"
• 2004.- "La eternidad del instante"
• 2005.- "Cuentos de La Habana"
• 2006.- "Bailar con la vida"
• 2007.- "La cazadora de astros"
• 2008.- "El ángel azul"
• 2008.- "La ficción Fidel"
• 2009.- "Anatomía de la mirada"
• 2009.- "Una novelista en el Museo del Louvre"
• 2010.- "El todo cotidiano"
• 2013.- "La mujer que llora"

La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.

Referències

1. «Zoé Valdés». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 15 febrer 2016].
2. web de Zoé Valdés
3. Valdés ¡Libertad, Zoé; Vida!, Verdad y. «Mi sangre china en ‘La eternidad del instante’.» (en castellà), 21-12-2013. [Consulta: 26 juliol 2021].

Enllaços externs

• http://zoevaldes.net/
• http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/zoe_valdes_1.htm
• El chino que calló para siempre. Article de El País del 2 d'octubre de 2004
• http://www.naciodigital.cat/noticia/71370/zo/vald/lamenta/cervell/cuba/no/tingui/ni/gota/catala

Premis i fites
Precedit per: Juan Carlos Arce Los colores de la guerra	Premi Fernando Lara 2003	Succeït per: Mercedes Salisachs El último laberinto
Precedit per: Almudena de Arteaga Capricho	Premi Azorín 2013	Succeït per: Ramón Pernas Hotel Paradiso