Zingiberàcies

Zingiberàcies

Zingiberaceae
Etlingera elatior
Dades
Font de	zerumbone ^(en)
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Zingiberales
Família	Zingiberaceae Martinov, 1820
Tipus taxonòmic	Zingiber
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum

Aframomum angustifolium

Malagueta (Aframomum melegueta)

Les zingiberàcies (Zingiberaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les zingiberals (Zingiberales) ,[1] dins del clade de les commelínides, un subclade de les monocotiledònies.[2]

Comprèn unes 1.300 espècies agrupades en 57 gèneres.[3] Són plantes natives de les zones tropicals i subtropicals del món, destaca l'àrea que va del sud-est d'Àsia fin a Malèsia.[4] Inclou espècies molt conegudes com el gingebre (Zingiber officinale), el cardamom (Elettaria cardamomum) o la cúrcuma (Curcuma longa).[3]

Descripció

La majoria són plantes tropicals, i la màxima diversitat se'n troba al sud-est asiàtic. Solen ser plantes perennes i rizomatoses.

Taxonomia

Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1820, sota el nom de Zinziberaceae[5] a l'obra Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (Diccionari tecno-botànic en llatí i rus) pel botànic rus Ivan Martinov (1771-1833).[6][7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 57 gèneres següents:[5]

• Adelmeria Ridl.
• Aframomum K.Schum.
• Alpinia Roxb.
• Amomum Roxb.
• Aulotandra Gagnep.
• Boesenbergia Kuntze
• Burbidgea Hook.f.
• Camptandra Ridl.
• Caulokaempferia K.Larsen
• Cautleya (Royle ex Benth.) Hook.f.
• Conamomum Ridl.
• Cornukaempferia Mood & K.Larsen
• Curcuma L.
• Cyphostigma Benth.
• Distichochlamys M.F.Newman
• Elettaria Maton
• Epiamomum A.D.Poulsen & Škorničk.
• Etlingera Giseke
• Gagnepainia K.Schum.
• Geocharis (K.Schum.) Ridl.
• Geostachys (Baker) Ridl.
• Globba L.
• Haniffia Holttum
• Hedychium J.Koenig
• Hemiorchis Kurz
• Hornstedtia Retz.
• Johoralia C.K.Lim
• Kaempferia L.
• Kedhalia C.K.Lim
• Lanxangia M.F.Newman & Škorničk.
• Larsenianthus W.J.Kress & Mood
• Leptosolena C.Presl
• Meistera Giseke
• Myxochlamys A.Takano & Nagam.
• Nanochilus K.Schum.
• Newmania N.S.Lý & Škorničk.
• Parakaempferia A.S.Rao & D.M.Verma
• Perakalia C.K.Lim
• Plagiostachys Ridl.
• Pleuranthodium (K.Schum.) R.M.Sm.
• Pommereschea Wittm.
• Pyrgophyllum (Gagnep.) T.L.Wu & Z.Y.Chen
• Renealmia L.f.
• Rhynchanthus Hook.f.
• Riedelia Oliv.
• Roscoea Sm.
• Scaphochlamys Baker
• Siamanthus K.Larsen & J.Mood
• Siliquamomum Baill.
• Siphonochilus J.M.Wood & Franks
• Stadiochilus R.M.Sm.
• Sulettaria A.D.Poulsen & Mathisen
• Sundamomum A.D.Poulsen & M.F.Newman
• Tamijia S.Sakai & Nagam.
• Vanoverberghia Merr.
• Wurfbainia Giseke
• Zingiber Mill.

Usos

Moltes han estat emprades tradicionalment com a espècies o condiments, com el gingebre, la cúrcuma, el cardamom, la galanga, la malagueta i la zedoària.

Referències

1. Byng et alii., 2016, p. 15.
2. Byng et alii., 2016, p. 3.
3. «Zingiberaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 18 febrer 2024].
4. «ZINGIBERACEAE Martinov» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 18 febrer 2024].
5. «Zingiberaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 febrer 2024].
6. «Zingiberaceae Martinov» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 18 febrer 2024].
7. Martinov, 1820, p. 682.

Bibliografia

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Martinov, Ivan. Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (en rus i llatí), 1820.