|
La zamba —dansa argentina que no ha de confondre's amb el samba del Brasil—, és una forma musical ballable del folclore de l'Argentina i Bolívia. Ha estat proposada com a dansa nacional de l'Argentina.[1]
La seva estructura és la mateixa a l'Argentina i a Bolívia, però, com passa amb altre formas musicals que es comparteixen als dos països —com la chacarera o el gato—, la coreografia no ho és.
El seu ritme és motiu de controvèrsia, perquè hi ha alguns músics que la defineixen com una dansa purament en 6/8, mentre que altres, com el músic Juan Falú consideren que en realitat és una dansa de ritme mixt, amb un basament en 3/4 i una melodia en 6/8, mentre que hi ha altres, com Adolfo Ábalos o Hilda Herrera que sostenen que aquesta és una dansa purament en 3/4.
Prové de l'antiga dansa peruana de la zamacueca,[2] de la qual, malgrat que actualment hi ha versions executades per diversos grups musicals, en realitat no hi ha cap registres sobre com era la seua estructura original —una situació semblant a les versions actuals que de la dansa patagona lonkomeo escometen diverses agrupacions folklòriques argentines. Estructuralment és similar a la cueca cuyana.
Algunes zambas conegudes
- Agitando pañuelos (Hermanos Ábalos)
- Alfonsina y el mar (lletra: Félix Luna, música: Ariel Ramírez), 1970
- Al jardín de la República (Virgilio Carmona)
- Aleluya santiagueña (Julio Argentino Jerez)
- Añoralgias (Les Luthiers)
- Azul y blanco (cantada per Mercedes Sosa)
- Campana de palo (aire de zamba) (María Elena Walsh), 1971
- El Paraná en una zamba (lletra: Jaime Dávalos, música: Ariel Ramírez)
- Juan Panadero (lletra: Manuel J. Castilla, música: Gustavo Cuchi Leguizamón)
- La añera (lletra: Atahualpa Yupanqui, música: Nabor Córdoba)
- La atardecida (lletra: Armando Tejada Gómez, música: Mario Arnedo Gallo)
- La López Pereyra (Artidorio Cresseri), 1937
- La niñez (Chacho Muller)
- La nochera (lletra: Jaime Dávalos, música: Ernesto Cabezas)
- La pobrecita (Atahualpa Yupanqui)
- La pomeña (lletra: Manuel J. Castilla, música: Gustavo Cuchi Leguizamón), 1969
- Las dos puntas (lletra: O. V. Rocha, música: Carlos Montebrun Ocampo), 1946
- Lloraré (Gustavo Cuchi Leguizamón), 1955
- Luna cautiva (lletra i música: Chango Rodríguez)
- Luna tucumana (Atahualpa Yupanqui), 1949
- Mi abuela bailó la zamba (lletra: Saúl Cuti Carabajal, música: Carlos Peteco Carabajal)
- Mujer, niña y amiga (Robustiano Figueroa Reyes)
- Paisaje de Catamarca (lletra i música: Rodolfo María Polo Giménez), 1950
- Para ir a buscarte
- Pastor de nubes (lletra: Manuel J. Castilla, música: Fernando Portal)
- Perfume de Carnaval (Música i Letra: Peteco Carabajal)
- Piedra y camino (lletra i música: Atahualpa Yupanqui)
- Rosario Vera, maestra (lletra: Félix Luna, música: Ariel Ramírez), 1970
- Sapo cancionero (lletra: Pancho Flores [¿Nico Toledo?], música: Hugo Jorge Chacra), 1962
- Tonada del viejo amor (lletra: Jaime Dávalos, música: Eduardo Falú), 1962
- Valderrama (lletra: Manuel J. Castilla, música: Cuchi Leguizamón), 1969
- Viene clareando (lletra: Atahualpa Yupanqui, música: Segundo Aredes), 1943
- Volveré siempre a San Juan (Ariel Ramírez, Armando Tejada Gómez)
- Zamba azul
- Zamba chilena
- Zamba de Lozano (lletra: Manuel J. Castilla, música: Gustavo Cuchi [‘chancho’ en quechua] Leguizamón)
- Zamba de mi esperanza (Luis Morales [Luis H. Profili]), 1964
- Zamba del chaguanco (letra: Antonio Nella Castro, música: Hilda Herrera), 1966
- Zamba de Vargas (tradicional, recopilació de Andrés Chazarreta)
- Zamba para no morir (lletra: Hamlet Lima Quintana, música: Norberto J. Ambros y Héctor Alfredo Rosales), 1965
- Zamba para olvidarte (lletra: Dr. Quintana, música: Daniel Toro)
- Zamba por vos (letra i música: Alfredo Zitarrosa, d'Uruguai)
Referències
|
