Yosef ben Jacob ibn Saddiq (hebreu: יוסף בן יעקב אבן צדיק, Yosef ben Yaʿqob ibn Ṣadik; àrab: أبو عمرو يوسف بن يعقوب بن الصديق, Abū ʿAmr Yūsuf ibn Yaʿqūb ibn aṣ-Ṣaddīq) (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsofjueu de l'Àndalus.
Biografia
Fill de Jacob ibn Saddiq, erudit jueu, Yosef naix possiblement a Còrdova al voltant de l'any 1070. Després es trasllada a Lucena, on estudia la Torà i el Talmud, essent deixeble d'Isaac ibn Gayyat,[1] director de l'acadèmia rabínica.
Amb una gran formació jurídica, en 1138, junt a Maimó, pare de Maimònides,[2] ocupa el càrrec de dayyan o jutge de la comunitat jueva de Còrdova, fins a la seva mort l'any 1149.[3]
Obra
Filosofia
Al-Alam al-Saghir (El Microcosmos) o Ha-ʿolam ha-Qatan, en la traducció a l'hebreu.[4] L'original, escrit en judeoàrab,[5] no es conserva.
El Microcosmos és el primer compendi de la ciència, la filosofia i la teologia orientat al món jueu. Aquest llibre està dirigit a principiants, que requereixen un resum i compendi de la física, la psicologia, la metafísica i l'ètica, per donar-los una idea de la posició de l'home en el món, i llurs deures, teòrics i pràctics, en aquesta vida, per a poder complir amb el seu destí pel qual fou creat.[6] Aquesta és una obra d'iniciació a la filosofia, on es condensa el pensament de l'època, i per tant, presenta un caràcter eclèctic.[7]
Gnoseologia. La tesi principal consisteix que sols qui es coneix a si mateix pot conèixer el que hi ha fora d'ell. Per a Ibn Saddiq l'ànima humana és el lloc espiritual del coneixement, i que en el procés cognitiu existeix una doble via: la sensible, que ens permet aprehendre el que és accidental i individual, i la racional, que ens permet conèixer el que és genèric i substancial. I a més de l'ànima racional, que és capaç de formar conceptes, d'establir premisses i de formular lleis, però a la vegada es troba sotmesa a la llei moral que li permet decidir entre el bé i el mal; hi ha l'ànima vegetativa, que assumeix les funcions de nutrició, desenvolupament i reproducció, i l'ànima animal, que exerceix l'acció motora i sensorial del cos. I en correspondència amb l'ànima humana existeix l'ànima còsmica, un ser espiritual pur, que ni és cos ni està limitada per cap cos.
Cosmologia. L'Univers està compost de matèria i forma, on la matèria és superior a la forma pels ésser espirituals. La diferència entre substància i matèria és que aquesta és substància potencial, mentre la substància, abans d'assimilar la forma, sols és matèria; i quan la matèria adopta la forma, la matèria es torna substància real.
Teologia. El coneixement de la substància primera no és totalment impossible, però tampoc totalment possible. Amb el coneixement es pot arribar a la descripció dels atributs i de les activitats que procedeixen d'aquests atributs, però no de la substància primera. Per altra banda, Déu, etern, per la seva voluntat crea, i el temps sorgeix des de dins de la creació a conseqüència del moviment que l'anima. Déu és etern per immutable i el món és essencialment temporal per canviant.
Alojun we'l Mudsakerat. Tractat de lògica, escrit en àrab, no es conserva.[10]
Poesia
És molt escassa la poesia conservada de Yosef ibn Saddiq, un poema dedicat a Yehudà ha-Leví, amb motiu de la seva visita a Còrdova de camí a Sió, i conservada en el diwan del mateix Yehudà ha-Leví, i uns quants poemes litúrgics que es troben en distints Majzorim —col·leccions d'oracions que comprenen tot el cicle litúrgic anual jueu— sefardites i africans.[11]
→El mateix article sobre Yosef ibn Saddiq es troba també a «Yosef ben Jacob ibn Tzadik». Centro de Documentación Gonzalo Díaz y Mª Dolores Abad. Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político Hispánico. Múrcia : Universitat de Múrcia. [Consulta: 27 març 2012]
