Yingluck Shinawatra

Yingluck Shinawatra

Biografia
Naixement	21 juny 1967 (57 anys) San Kamphaeng (Tailàndia)
40a Ministre de Defensa de Tailàndia
30 juny 2013 – 7 maig 2014 ← Sukampol Suwannathat ^(en) – Prawit Wongsuwan → Membre del gabinet: 60th Cabinet of Thailand ^(en)
28a Primera ministra de Tailàndia
5 agost 2011 – 7 maig 2014 (sublimació inversa) ← Abhisit Vejjajiva – Prayut Chan-ocha →
Membre de la Cambra de Representants de Tailàndia
3 juliol 2011 – 5 agost 2011
Dades personals
Residència	Phitsanulok Mansion ^(en) (2011–2014)
Grup ètnic	Xinesos tailandesos
Religió	Budisme
Formació	Universitat Chiang Mai - Bachelor of Political Science ^(en) Regina Coeli College ^(en) Kentucky State University ^(en) - màster en administració pública Yupparaj Wittayalai School ^(en)
Lateralitat	dretana
Color dels ulls	Negre
Color de cabells	Negre
Activitat
Camp de treball	Telecomunicació i govern
Lloc de treball	Bangkok
Ocupació	política
Ocupador	Advanced Info Service SC ASSET Corporation ^(en)
Partit	Partit Pheu Thai
Altres
Família	Família Shinawatra
Cònjuge	Anusorn Amornchat
Parella	Anusorn Amornchat (1995–)
Fills	Supasek Amornchat
Pares	Lert Shinawatra   i Yindi Shinawatra
Germans	Yaowaluck Shinawatra Thaksin Shinawatra Yaowares Shinawatra Piyanut Limphatthanachat Udon Shinawatra Yaowapha Wongsawat Payap Shinawatra Monthathip Kowithcharoenkun Thatsani Shinawatra
Parents	Paetongtarn Shinawatra, neboda Somchai Wongsawat, cunyat
Condemnada per	corrupció
Premis
(2013)  honorary doctor of Auckland University of Technology ^(en) (2012)  Grand Cordon of the Order of the Crown of Thailand ^(en) (2012)  Gran Cordó de l'Orde de l'Elefant Blanc (2010)  Medalla d'Honor Escolta
Signatura

Yingluck Shinawatra (en tailandès: ยิ่งลักษณ์ ชินวัตร) (San Kamphaeng, 21 de juny de 1967) és una política tailandesa. Ex-empresària, va ser la primera ministra Tailandesa a partir del 5 d'agost de 2011.[1] El 7 de maig de 2014 va ser destituïda per ordre del Tribunal Constitucional de Tailàndia per un delicte d'abús de poder.[2]

Biografia

Nascuda a Chiang Mai dins una família benestant d'origen xinès,[3] Yingluck Shinawatra és la petita de nou fills. El pare és Lert Shinawatra i la mare Yindee Ramingwong. És coneguda amb el sobrenom de Pu (en tailandès: ปู), que vol dir cranc. Es va criar a Chiang Mai, on va estudiar primer en una escola de nenes, Regina Coeli College, i més tard a una mixta, Yupparaj College. És llicenciada en Ciències Polítiques i Administració Pública per la Universitat de Chiang Mai i Màster en Administració per la Universitat de Kentucky.

Va ser directiva de l'empresa Shin Corporation fundada pel seu germà Thaksin Shinawatra; més tard va ser presidenta de la promotora immobiliària SC Asset, i directora gerent de Advanced Info Service. Mentrestant, el seu germà Thaksin va convertir-se en Primer Ministre, tot seguit va ser enderrocat per un cop d'estat militar, i va marxar en exili voluntari després que un tribunal el va condemnar per abús de poder i corrupció.

Primera ministra

Al maig de 2011 el Partit Pheu Thai, estretament lligat a Thaksin Shinawatra, va anomenar a Yingluck com a candidata per a Primer Ministre a les eleccions generals de 2011.[4][5] La seva campanya es va centrar en una plataforma per la reconciliació nacional, l'erradicació de la pobresa i la reducció de l'impost de societats, però l'aleshores partit al govern Partit Demòcrata va declarar que ella actuaria seguint els interessos del seu germà a l'exili. El partit Pheu Thai va aconseguir una victòria aclaparadora, obtenint 265 escons dels 500 que té la Cambra de Representants de Tailàndia,[6] i va guanyar l'aleshores primer ministre, Somchai Wongsawat, que només en va aconseguir 159 per al Partit Demòcrata. Va ser la segona vegada en la història política tailandesa on un sol partit aconseguia majoria parlamentària.[7] L'anterior cop havia estat el partit del seu germà, el partit Thai Rak Thai.

El novembre del 2013 grans manifestacions es van iniciar i com a resultat de les protestes al carrer, el parlament es dissol i es convoquen noves eleccions per al 2 de febrer del 2014. S'esperava una victòria de Shinawatra, però les eleccions són declarades inconstitucionals arrel dels disturbis perpetrats pels anti-govern durant la campanya electoral. Noves eleccions són llavors convocades per al mes de juliol[8][9] però el Tribunal Cort Constitucional el 17 de maig del 2014 va declarar la dissolució del govern acusat d'abús de poder[10] El 20 de maig del 2014, les forces armades anunciaren la Llei marcial sobre tot el territori nacional[11] i el general Prayut Chan-o-cha va prendre el poder el 22 de maig.[12]

Referències

1. «Yingluk Shinawatra, primera dona cap del Govern de la història». , 05-08-2011.
2. «El Tribunal Constitucional de Tailandia ordena la destitución de la primera ministra» (en castelà). RTVE, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
3. Yingluck Shinawatra (prime minister of Thailand). Encyclopædia Britannica.
4. Kate, Daniel Ten «Sister of Fugitive Ex-Premier Thaksin Chosen as Leader of Opposition Party». Bloomberg L.P. [Bangkok], 16-05-2011.
5. Hookway, James «New Thai Candidacy». The Wall Street Journal [Bangkok], 17-05-2011.
6. «Official balloting outcome». The Nation (Thailand) [Bangkok], 05-07-2011 [Consulta: 5 desembre 2013].
7. «Yingluck Shinawatra, investida primera ministra de Tailandia» (en castellà). El Mundo, 05-08-2011. [Consulta: 6 setembre 2024].
8. Fernandes Martins, Catarina. «O que se passa na Tailândia?» (en portuguès). El Observador. [Consulta: 29 novembre 2024].
9. «Pols a Tailandia contra el clan Shinawatra». Ara.
10. Reinoso, Jose. «El Constitucional de Tailandia fuerza la destitución de la primera ministra» (en castellà), 07-05-2014. [Consulta: 6 setembre 2024].
11. Reinoso, Jose. «El Ejército declara el estado de excepción en Tailandia por la turbulencia política» (en castellà). El País, 14-05-2014. [Consulta: 23 desembre 2024].
12. «Los militares dan un golpe de Estado en Tailandia» (en castellà). La Vanguardia, 22-05-2014. [Consulta: 23 desembre 2024].