|
Xoc cardiogènic
Un xoc cardiogènic és un quadre clínic en el qual es produeix la disminució del cabal cardíac amb la presència del volum intravascular adequat que garanteix un bon funcionament. És per tant un xoc, i així el cor no pot subministrar sang suficient als òrgans vitals, cosa que afavoreix l'aparició d'hipòxia cel·lular.[1] En un estat hemodinàmicament correcte les persones adultes han de tenir una pressió arterial sistòlica d'entre 100-140 mmHg i una pressió arterial diastòlica d'entre 60-90 mmHg.[2] EtiologiaLes causes principal del xoc cardiogènic és l'infart agut de miocardi (IAM). Tot i així, hi ha altres situacions que poden desencadenar-lo. Aquestes es poden classificar segons l'origen.[3] 
Factors de riscHi ha tota una sèrie de factors de risc que s'han de tenir en compte per prevenir un xoc cardiogènic. Alguns d'aquests factors són: diabetis Mellitus, hipertensió arterial, antecedents de malalties cardiovasculars o infart agut de miocardi (IAM) anterior, persones d'edat avançada... La presència d'un o més d'aquests factors de risc no ha de desencadenar per força un xoc cardiogènic.[4] SimptomatologiaLa simptomatologia bàsica del xoc cardiogènic és la hipotensió arterial persistent i la presència de signes i símptomes associats a la hipoperfusió. Algunes dels símptomes són: diaforesi o suor freda, alteració de l'estat mental d'estat (obnubilació, comatós...) i pèrdua de capacitat per concentrar-se, oligúria, és a dir, la disminució de la micció, pell pàl·lida o tacada, mareig, taquipnea, etc.[5] La hipotensió està relacionada amb la incapacitat del cor per subministrar prou sang als òrgans per seguir realitzant la seva funció. L'organisme desencadena els mecanismes de compensació i concentra tota la sang als òrgans. Com a conseqüència, es produeixen tots els símptomes esmentats anteriorment.[6] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
