|
Xacal comú
El xacal comú o xacal daurat[2] (Canis aureus) és una espècie de mamífer carnívor originari del sud-est d'Europa, el sud-oest d'Àsia, el sud d'Àsia i parts del sud-est d'Àsia. Pertany al gènere Canis i el seu pelatge varia, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris groguenc. El xacal comú té una alimentació molt variada des de petits rosegadors a ocells passant per insectes, rèptils, carronya i escombraries. Habita el sud-est i centre d'Europa (fins a Àustria i Hongria),[3] Àsia menor, el proper orient i est d'Àsia. No està en perill per la gran àrea que ocupa i alimentació variada.[4] És una espècie molt adaptable que també viu al Caucas i boscos de l'Índia. És el xacal més gros i l'únic que viu fora de l'Àfrica. N'hi ha 7 subespècies. Genèticament està més relacionat amb el llop i el coiot que amb altres xacals. Descripció Els xacals comuns són més petits i més lleugers que els llops. Les femelles tenen cinc parells de mamelles i són un 12% més menudes que els mascles. Els adults fan de 74-106 cm de llarg, 38-50 cm d'alçada a l'espatlla i pesen 7-15 kg. La cua és més recta i més curta que la dels llops. ComportamentNomés caça de nit. La femella pareix cap al març i els cadells són independents tres o quatre mesos després. Arriben a la maduresa sexual en un any. El nínxol ecològic que ocupa és semblant al de la guineu roja, tot i que el xacal comú és, generalment, més gros. Hi ha evidència del fet que, segurament per aquest motiu, la guineu tendeix a evitar al xacal.[5] SubespèciesActualment es reconeixen les següents subespècies:[6]
Anteriorment el llop daurat africà (Canis lupaster) també es considerava una subespècie del xacal xomú (C. aureus lupaster). Aquesta classificació es mantingué en peu fins a la dècada del 2010, quan diversos estudis en revisaren la taxonomia i conclogueren que era una espècie diferent.[7] ExpansióEl xacal comú s'està expandint de forma natural més enllà dels seu rang de distribució al sud-est d'Europa cap a Europa central i nord-est, en zones on hi ha poca o nula presència del llop.[8] S'han vist exemplars a Belarús,[9] Txèquia[10] i Alemanya.[11] Es va registrar per primera vegada a Dinamarca el 2015, l'individu probablement era un migrant natural de més al sud, i des de llavors s'ha confirmat l'espècie des de diversos llocs de Jutlàndia.[12] Els mitjans de comunicació neerlandesos es van fer ressò d'un albirament als Països Baixos, però no és clar si aquest xacal era un fugitiu d'un zoològic privat.[13] El juliol de 2019, es va albirar un xacal comú a l'est de Finlàndia, a uns 100 quilòmetres de la frontera russa,[14] i posteriorment es descobriren proves d'un albirament anterior de 2018 prop de Kajaani a Finlàndia central.[15] L'any 2020, un individu fou enregistrat per una càmera de fototrampeig al nord de Noruega, convertint-lo fins ara en l'observació més septentrional de l'espècie.[16] A França l'espècie fou detectada el 2017 a la regió alpina de l'Alta Savoia.[17] A finals del 2020 també se'n va veure un exemplar al departament de les Boques del Roine, a tocar del Mediterrani, i el febrer del 2021 es va enregistrar l'albirament més a l'oest al departament de Deux-Sèvres, a la regió Nova Aquitània.[18] A principis de l'any 2023 es va constatar la presència del primer exemplar a la Península Ibèrica, concretament al municipi basc d'Agurain fruit d'un atropellament. L'anàlisi de l'ADN mitocondrial van confirmar que es tractava d'un exemplar de Canis aureus.[19]  Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
_(cropped).jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
