X edició de la Mostra de València

X edició de la Mostra de València

39° 28′ N, 0° 22′ O
Tipus	edició d'un festival de cinema
Part de	Mostra de València
Interval de temps	2 - 10 octubre 1989
Data	1989
Número d'edició	10
←1988 1990 →
Localització	Palau de la Música de València (Comarca de València)
Estat	Espanya
Presentador	Paola Dominguín Rosa Solbes
Direcció	José María Morera
Conferit per	Ajuntament de València
Pressupost	160.000.000 ₧

La X edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a X Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 2 i el 10 d'octubre de 1989 a València sota la direcció del recent nomenat José María Morera.[1] A les 3 sales del Cine Albatros, dues sales del Palau de la Música de València, dues a la plaça de l'Ajuntament (Sala Rialto i Sala Juan Piqueras) i cinemes Rex, Capitol i Suizo es van projectar un total de 145 pel·lícules: 16 a la secció oficial, 15 a la secció informativa, 4 a la secció especial, 15 a la retrospectiva dedicada a Alberto Sordi, 16 del Panorama Europeu, 6 en homenatge a René Allio, 9 en homenatge a José Nieto, 20 del Panorama Amèrica, 8 de la secció infantil, 17 pel bicentenari de la Revolució francesa, 9 guanyadors de la Palmera d'Or i 7 de projeccions especials. El cartell d'aquesta edició seria fet per Manuel Boix i la mostra va tenir un pressupost de 160 milions de pessetes.[2] A La Fireta de l'Ajuntament es va fer una exposició pel centenari del naixement de Charles Chaplin.[3]

La gala d'obertura fou presentada per Manuel Granero i Paola Dominguín, es va homenatjar a l'actor Alberto Sordi i es va projectar Gringo vell de Luis Puenzo.[4] la clausura fou presentada per Rosa Solbes López i es va projectar El rey del mambo de Carles Mira. La cerimònia, però, fou considerada un desastre i tot l'equip tècnic de la mostra fou destituït.[5]

Pel·lícules exhibides

Secció oficial

• La Rose des sables de Rachid Benhadj [6]
• Al Aragouz de Hany Lasheen
• Qalb El Lel d'Atef al-Tayyeb
• Ovejas negras de José María Carreño Bermúdez
• L'Orchestre rouge de Jacques Rouffio
• Après la guerre de Jean-Loup Hubert
• I fanela me to 9 de Pantelis Vulgaris
• Berlin Yerushalayim d'Amos Gitai
• Ladri di saponette de Maurizio Nichetti
• Disamistade de Gianfranco Cabiddu
• Sabirni centar de Goran Marković
• Badis de Mohamed Abderrahman Tazi
• Layali Ibn Awa de Abdellatif Abdelhamid
• Safa'ih min dhahab de Nouri Bouzid
• Sis de Zülfü Livaneli
• Uçurtmayı Vurmasınlar de Tunç Başaran

Secció informativa

• Treni niset më shtatë pa pesë de Spartak Pecani
• Camp de Thiaroye d'Ousmane Sembène i Thierno Faty Sow
• Les Folles Années du twist de Mahmoud Zemmouri
• Samak, laban tamr hindi de Ra'fat Mayhī
• Yom mor... yom helw de Khairy Beshara
• Monte bajo de Julián Esteban Rivera
• El mejor de los tiempos de Felipe Vega
• Divine Enfant de Jean-Pierre Mocky
• Zanzibar de Christine Pascal
• Il frullo del passero de Gianfranco Mingozzi
• Snack Bar Budapest de Tinto Brass
• Za sada bez dobrog naslova de Srđan Karanović
• Boj na Kosovu de Zdravko Šotra
• Arab de Fadhel Jaziri i Fadhel Jaïbi
• Zengin Mutfağı de Başar Sabuncu

Secció especial

• Une histoire de vent de Joris Ivens i Marceline Loridan-Ivens
• Le Peuple singe de Gérard Vienne
• Un médecin des lumières de René Allio
• Cavalli si nasce de Sergio Staino

Revolució francesa

• Orphans of the Storm (1921) de D. W. Griffith
• La Nuit de Varennes (1982) d'Ettore Scola

Retrospectiva Alberto Sordi

• Fumo di Londra (1966)[7]
• Polvere di stelle (1973)
• Finché c'è guerra c'è speranza (1974)
• Io so che tu sai che io so (1982)
• Un tassinaro a New York (1987)

Retrospectiva de José Nieto

• Esquilache (1989) de Josefina Molina
• Hay que matar a B. (1975) de José Luis Borau
• El bosque animado (1987) de José Luis Cuerda

Secció infantil

• Voglia di rock de Massimo Costa

Jurat

Fou nomenada president del jurat el director egipci Mohamed Khan i la resta de membres foren el director italià Gianfranco Mingozzi, la productora espanyola Helena Matas, el director turc Erden Kıral i el director iugoslau Emir Kusturica.[8]

Premis

• Palmera d'Or (1.000.000 pessetes):[9][10]
  • Sis de Zülfü Livaneli
  • Sabirni centar de Goran Marković
• Palmera de Plata (600.000 pessetes): Uçurtmayı Vurmasınlar de Tunç Başaran
• Palmera de Bronze (400.000 pessetes): Al Aragouz de Hany Lasheen
• Premi Pierre Kast al millor guió: Maurizio Nichetti i Mauro Monti per Ladri di saponette
• Premi FIPRESCI:
  • Ladri di saponette de Maurizio Nichetti
  • La Rose des sables de Rachid Benhadj
• Premi del Públic: Ovejas negras de José María Carreño Bermúdez
• Premi Don Quijote: Uçurtmayı Vurmasınlar de Tunç Başaran
• Menció a l'opera prima: Disamistade de Gianfranco Cabiddu
• Menció a la millor interpretació masculina: Omar Sharif per Al Aragouz de Hany Lasheen
• Menció al millor muntatge: Kehena Attia per Safa'ih min dhahab de Nouri Bouzid

Referències

1. José Luis Forteza: "La Mostra puede llegar a ser uno de los grandes festivales europeos", EL País, 17 d'octubre de 1988
2. De València al Mediterrani. Mostra, Encontre i Trobada. 1980-1990., p. 115-120
3. «Gringo viejo» abre la Mostra cinematográfica de Valencia, ABC, 4 d'octubre de 1989
4. La Mostra de Valencia dedica homenajes a Alberto Sordi, el compositor José Nieto i Paco Rabal, El País, 28 de setembre de 1989
5. La Mostra sufre la crisis de los 30, Las Provincias, 14 de desembre de 2008
6. De València al Mediterrani. Mostra, Encontre i Trobada. 1980-1990., p. 331-335
7. La Mostra de Valencia reivindica en José Nieto a los músicos del cine, El País, 6 d'octubre de 1989
8. Con tanto cinema italiano inizia il Festival di Valencia, La Repubblica, 8 d'octubre de 1989
9. Concedidos los premios de la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 11 d'octubre de 1989
10. Un filme turco y otro yugoslavo, ganadores del festival mediterráneo, El País, 10 d'octubre de 1989