Willy den Ouden

Willy den Ouden

Biografia
Naixement	1r gener 1918 Rotterdam (Països Baixos)
Mort	6 desembre 1997 (79 anys) Rotterdam (Països Baixos)
Residència	Rotterdam (1940–)
Alçada	1,63 m
Activitat
Camp de treball	Nedador
Ocupació	nedadora
Esport	natació
Participà en
1936	Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 – relleus 4x100 m lliures femenins  (medalla d'or olímpica)
12 agost 1932	Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 - relleus 4x100 metres lliures femenins  (medalla d'argent olímpica)
1932	Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 - 100 metres lliures femenins  (medalla d'argent olímpica)

Medaller
Representa: Països Baixos
Natació
Jocs Olímpics
	Los Angeles 1932	100 m. lliures
	Los Angeles 1932	4×100 m. lliures
	Berlín 1936	4×100 m. lliures
Campionat d'Europa
	París 1931	relleus 4x100 m. lliures
	París 1931	100 m. lliures
	Magdeburg 1934	100 m. lliures
	Magdeburg 1934	relleus 4x100 m. lliures
	Magdeburg 1934	400 m. lliures
	Londres 1938	relleus 4x100 m. lliures

Willemijntje den Ouden, coneguda com a Willy den Ouden, (Rotterdam, Països Baixos 1918 - íd. 1997) fou una nedadora neerlandesa, guanyadora de tres medalles olímpiques.

Biografia

Va néixer l'1 de gener de 1918 a la ciutat de Rotterdam, població situada a la província d'Holanda Meridional. L'any 1944 es casà amb el cantant Staffan Broms.

Va morir el 6 de desembre de 1997 a la seva residència de Rotterdam.

Carrera esportiva

Va participar, als 14 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on va aconseguir guanyar la medalla de plata en les proves dels 100 metres lliures i dels relleus 4x100 metres lliures, convertint-se en la medallista més jove dels Països Baixos. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi) va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova dels relleus 4x100 metres lliures, on establí un nou rècord olímpic (4:36.0 minuts) amb l'equip neerlandès de natació, i finalitzà quarta en els 100 metres lliures.

Durant el Bombardeig de la ciutat de Rotterdam durant la Segona Guerra Mundial (14 de maig de 1940) la seva casa natal fou destruïda, i amb ella tots els seus trofeus aconseguits.

Al llarg de la seva carrera guanyà sis medalles al Campionat d'Europa de natació, entre elles tres medalles d'or. Al llarg de la seva carrera, així mateix, establí tres nous rècords del món en tres disciplines: el 9 de juliol de 1933 establí un nou rècord als 100 metres lliures (1:06.0 minuts; posteriorment el rebaixà fins als 1:04.6 minuts), el 3 de maig de 1933 en els 200 m. lliures (2:28.6 minuts; posteriorment el rebaixà fins als 2:25.3 minuts) i el 12 de juliol de 1934 en els 400 m. lliures (5:16.0 minuts).