Weishanita

Weishanita
Weishanita (groc) amb proustita (vermell) i pirargyrita (gris)
Fórmula química	(Ag,Au)₃Hg₂
Epònim	Weishancheng
Localitat tipus	Weishancheng
Classificació
Categoria	elements natius > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AD.20a
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AD.20a
Dana	1.1.8.6
Heys	1.19
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema hexagonal
Hàbit cristal·lí	drans de 30 micres
Grup espacial	grup espacial 194
Color	groc pàl·lid
Tenacitat	dúctil, mal·leable
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	groc pàl·lid
Diafanitat	opaca
Densitat	18,17 g/cm³
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-076
Símbol	Whn
Referències	[1]

La weishanita és un mineral de la classe dels elements natius.[2] El seu nom fa referència a la mina Weishancheng, província de Hunan, República Popular de la Xina, on fou descoberta el 1984. Fou descrita per Li Yuheng, Ouyang Shan i Tian Peixue.[3][4]

Característiques

La weishanita és un mineral de plata, or i mercuri. Químicament és un aliatge de fórmula (Ag,Au)₃Hg₂. De l'or i l'argent predomina l'or, la mostra descoberta té una composició (Au_2,89Ag_0,29)Hg_1,99. És de color groc pàl·lid, i té una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs. La seva densitat és alta (18,17 g/cm³), i cristal·litza en el sistema hexagonal. Té una lluentor metàl·lica i una diafanitat opaca. És extreta com a mena dels valuosos metalls or i plata.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la weishanita pertany a «01.AD - Metalls i aliatges de metalls, família del mercuri i amalgames» juntament amb els següents minerals: mercuri, belendorffita, kolimita, eugenita, luanheïta, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita, amalgames d'or, potarita i altmarkita.

Formació i jaciments

Apareix a la zona silificada d'un jaciment de plata i or en roca granulita amb biotita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or natiu, plata nativa, acantita, pirita, galena, esfalerita, pirrotina o scheelita. A banda de la mina xinesa de la província de Hunan, la seva localitat tipus, també se n'ha trobat a Sumidouro, Minas Gerais, Brasil.

Referències

1. «Weishanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2015].
2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012]. 
3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Weishanite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012]. 
4. «Weishanite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].