Wallisià
El wallisià (Fakaʻuvea) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Wallis, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. També és anomenada Uveà de l'est per tal de diferenciar-la de l'Uveà de l'oest, parlat a Ouvéa, una de les Illes Loyauté (Nova Caledònia). El wallisià ha estat classificat com a llengua polinèsia nuclear, molt propera al tongalès, ja que formà part de l'Imperi Tu'i Tonga. És propera també al samoà i al malgaix com mostra la tabla següent.
AlfabetLes cinc vocals estàndard: a, e, i, o, u, amb les seves variats allargades: ā, ē, ī, ō, ū. Les consonants: f, g (sempre pronunciada com ŋ (ng)), h, k, l, m, n, s (rara, només en paraules estrangeres), t, v, '. La ʻ, representa l'oclusiva glotal sorda (vegeu també okina), és coneguda en wallisià com a fakamoga (pertanyent a la gola). La fakamoga és avui dia ensenyat a les escoles, i es pot escriure amb apòstrof corb o invertit. De manera similar, el màcron (wallisià: fakaloa, 'allargar') és ensenyat a les escoles per marcar les vocals llargues, encara que la generació de més edat mai ha marcat l'aturada glotal o allargat les vocals. Per exemple: Mālō te ma'uli ('bon dia'). Expressions essencials
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia