|
Vol 5022 de Spanair
El 20 d'agost de 2008 es va produir un accident en l'Aeroport de Madrid-Barajas. El vol JK 5022 de Spanair (vol en codi compartit amb Lufthansa LH255) no va completar amb èxit la maniobra d'enlairament, i es va estavellar en el mateix aeroport. Es tractava d'un avió McDonnell Douglas MD-82, amb ruta Madrid-Las Palmas de Gran Canaria i amb 164 passatgers a bord més nou tripulants. 154 persones van morir en l'accident, sis de les quals de camí a l'hospital, una la mateixa nit i una altra a l'hospital tres dies després.[1] A l'avió hi viatjaven aproximadament 173 passatgers i 9 tripulants, d'entre els quals 2 nadons. A la terminal T4 de l'aeroport s'hi desplaçaren l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, la ministra de Foment, el ministre de l'Interior, entre d'altres. Als ferits se'ls traslladà a l'Hospital Universitari de La Paz, a Madrid. Feia 25 anys que no es produïa un accident d'aquestes magnituds a l'Aeroport de Madrid-Barajas.[2] També s'habilità un telèfon pels familiars dels afectats: +34 800 400 200.[3] Accident L'accident es va produir a les 14:15 (hora local) al moment de l'enlairament, segons Spanair.[4] Altres fonts diuen que l'hora real de l'accident va ser les 14:25 (hora local).[5] L'avió amb matrícula EC-HFP[6] (número de sèrie del fabricant 53148, número de la línia Douglas 2142),[7] batejat «Sunbreeze», havia sigut entregat a Korean Air el 18 de novembre de 1993 i va ser adquirit per Spanair el juliol de 1999. Transportava un total de 172 persones, de les quals 162 eren passatgers, 4 tripulants en moviment i 6 tripulants de vol.[4] El vídeo fet per l'autoritat aeroportuària AENA no mostra explosió del motor ni incendi mentre el MD-82 de Spanair estava enlairant-se.[8][9] L'avió va girar aleshores a la dreta,[10] va ser incapaç de mantenir una velocitat aèria suficient per evitar perdre altura i es va estavellar, trencant-se almenys en dues parts que van ser destruïdes a causa de la posterior explosió. Spanair va informar que el pilot havia intentat i avortat anteriorment l'eixida degut a un sensor que marcava una temperatura excessiva a una presa d'aire, retrasant l'eixida en més d'una hora.[11] Es va tornar a intentar l'enlairament, durant el qual va ocórrer el fatal accident. El vol era també un codi compartit de l'Star Alliance operat en nom de Lufthansa com LH 2554.[12] Set passatgers amb bitllet d'eixa companyia tenien reserva. Quatre dels passatgers de Lufthansa eren alemanys, però encara no se sap el nombre d'eixos passatgers que van pujar a l'avió.[13] L'operació de rescatUn total de 230 sanitaris es van desplaçar al lloc de l'accident així com 170 policies municipals i 70 bombers de l'Ajuntament de Madrid que van aconseguir apagar l'incendi cap a les 16:30. A més, la Comunitat de Madrid va desplaçar 150 agents sanitaris, mentre que als hospitals La Paz, Ramón y Cajal, Doce de Octubre, Infanta Elena i Niño Jesús n'hi va haver mig miler més per a atendre als ferits. En la feina hi van col·laborar quatre helicòpters i cinc unitats de bombers.[14] A més la Creu Roja va enviar 22 ambulàncies per a socórrer a les víctimes. L'Ajuntament habilità el pavelló número 6 a l'IFEMA, per a acollir a les víctimes, com es va fer després dels atemptats de l'11-M. El trànsit aeri es va interrompre temporalment fins a les 16:00.[15] L'accident a la televisióL'accident fou emès a totes les cadenes televisives, ja que a l'hora que s'esdevenia l'accident començava la majoria d'informatius (a les tres). Però foren TVE1, TV3 o 3/24 i Telecinco, molt més tard, les cadenes de no pagament que van oferir les primeres reaccions a peu d'aeroport. TV3 a les 23:05 d'aquell dia va emetre un "Especial: Accident a Barajas". CausesGairebé un any després de la catàstrofe, la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil publicà un informe provisional on determinà que es varen produir una sèrie d'errors tècnics i humans. Concretament especifica que l'avió s'enlairà amb els flaps plegats i que no es difongueren les mesures de seguretat a tota la tripulació de bord.[16] El sindicat de pilots SEPLA qualificà l'informe d'amarg i decebedor, per tenir un contingut pobre i incomplet.[17] Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
