|
Viquipèdia:Secció d'introducció
La secció d'introducció o secció inicial d'un article de la Viquipèdia és la secció que es mostra abans de la taula de continguts i el primer encapçalament. Aquesta secció serveix com a introducció a l'article i un resum dels seus aspectes més importants. Una introducció ha de ser comprensible per ella mateixa com una visió general concisa. Cal definir el tema, establir el context, explicar per què el tema és notable i resumir els punts més importants, incloent les controvèrsies destacades (tot respectant el punt de vista neutral sense destacar controvèrsies menors). La notabilitat del tema de l'article s'estableix generalment en les primeres frases. L'èmfasi que es dóna en la introducció ha de ser un reflex de la importància del tema, segons les fonts fiables publicats. A banda de dades bàsiques trivials, no hauria d'aparèixer informació significativa en la introducció si no està explicada en la resta de l'article. La introducció és la primera part de l'article que la majoria de gent llegeix i, molts, és la única que llegeixen. S'hauria de considerar crear interès per llegir-ne més, però la forma no és "picant" el lector amb la insinuació del contingut que segueix. No és una introducció periodística, que té altres propòsits. En canvi, s'ha d'escriure en un estil clar i accessible amb un punt de vista neutral. Cal vigilar referenciar les fonts quan sigui necessari. Tots els articles haurien de tenir una introducció. En articles més complets, en general, la introducció no hauria de tenir més de quatre paràgrafs. En articles molt curts la introducció és el primer paràgraf. Estructura de la introducció
La secció d'introducció pot tenir diferents elements opcionals presentats en l'ordre següent: enllaços de desambiguació, avisos de manteniment, infotaules o imatge principal, text introductori i primer encapçalament de secció o taula de continguts. L'ordre està establert per a que el lector sàpiga primer si es troba en la pàgina correcta, conegui les possibles mancances de l'article, tingui les dades bàsiques resumides en una taula i a continuació el resum destacat en el text d'introducció. Aquesta pàgina se centra sobretot en l'estil del text d'introducció. La secció d'introducció no té cap encapçalament propi. Es mostra sota el títol de l'article que ja li serveix d'encapçalament. Referències en la introduccióLa introducció ha de complir també la política Viquipèdia:Verificabilitat entre d'altres. Això suposa que tota informació controvertida o potencialment controvertida, i les citacions, cal referenciar-les citant les fonts que les justifiquin. Com que la introducció normalment repeteix i resumeix la informació del cos de l'article, la citació de referències en la introducció podria resultar redundant i podria desviar l'atenció quan té un propòsit de síntesi. La introducció normalment està redactada de forma més general sense entrar en els detalls del cos de l'article. La informació general en la introducció de temes no polèmics és poc probable que sigui controvertida i que requereixi la citació de referències ja indicades en el cos de l'article. No hi ha, però, cap excepció en la necessitat de citar les fonts també en la introducció, quan sigui controvertida. Aquesta necessitat i la millor forma de citar les fonts es determina cas a cas segons el consens editorial. En temes complexos, d'actualitat o controvertits pot ser necessari citar diverses referències en la introducció, en altres casos no en caldrà cap. Quan es tracta d'informació controvertida que afecti a persones vives, cal proporcionar les referències cada vegada que es mencioni, sense importar el nivell de generalitat del redactat ni el lloc del text. Text d'introduccióSíntesi i comprensióEl text d'introducció ha de resumir breument els punts més importants tractats en un article de tal manera que sigui comprensible per si mateix com una versió concisa de l'article. Els motius pels quals el tema resulta destacable s'han d'exposar, o almenys indicar, en la introducció (sense usar termes vanagloriosos com ara "l'aclamat" o "el premiat"). És encara més important aquí que a la resta de l'article que el text sigui comprensible. No al·ludiu fets sorprenents sense descriure'ls. S'hauria de procurar que es creï interès per l'article. S'han d'evitar paràgrafs llargs i descripcions excessivament específiques ja el detall es reserva per al cos de l'article. En general, expliqueu les abreviatures útils, però eviteu terminologia difícil d'entendre i els símbols. Les equacions matemàtiques i les fórmules s'han d'evitar quan entren en conflicte amb l'objectiu de fer la introducció comprensible a una audiència el més àmplia possible. Quan els termes poc comuns són essencials, s'haurien de posar en context, enllaçats i breument definits. El subjecte ha de ser posat en un context que sigui familiar per a un lector normal. Per exemple, és millor descriure la localització d'un poble en referència a una regió més gran que amb la precisió de les coordenades. Els lectors no s'han de trobar de ple en el tema des de la primera paraula, sinó entrar-hi gradualment. EquanimitatD'acord amb la política sobre el punt de vista neutral, la informació ha de ser equànime segons la seva importància relativa, tal com estigui expressada en fonts fiables publicades. Això val tant pel cos de l'article com per la introducció. Si hi ha una diferència en l'èmfasi entre les dues parts, els editors han de tractar de resoldre la discrepància. No hauria d'aparèixer en la introducció informació rellevant que no s'expliqui en la resta de l'article, encara que no cal repetir-ho tot en el cos del text. Les excepcions són fets i dades específics com citacions, exemples, dates de naixement, noms taxonòmics, dades bàsiques i títols. Això no és motiu per excloure informació de la introducció, sinó que cal harmonitzar la cobertura de la introducció amb el material del cos de l'article. Primer paràgrafEl primer paràgraf ha de definir el tema amb un punt de vista neutral, però sense ser massa específic (recordeu que la Viquipèdia no és un diccionari). Hauria d'establir el context en el que es considera el tema descrivint el conjunt de circumstàncies o fets que l'envolten. Si escau, s'indicarà la localització i l'època. També ha d'establir la delimitació del tema, per exemple, la introducció de l'article Llista de monuments de Manresa especifica clarament quins són els elements inclosos en la llista. Primera fraseLa primera frase ha de dir un lector no especialista què (o qui) és el tema de l'article.
Format de la primera fraseSi el títol de l'article és un nom formal o àmpliament acceptat per al subjecte, mostreu-lo en negreta tan aviat com sigui possible en la primera frase:
En cas contrari, incloeu el títol si es pot acomodar al redactat normal en català:
Només es posa en negreta la primera menció del títol i els títols alternatius:
Si el títol de l'article no es presta a ser utilitzat amb facilitat i naturalitat a la frase inicial, no es recomana distorsionar el text per forçar la seva inclusió:
En el seu lloc, es pot redactar de forma més fluïda en català normal, evitant redundàncies innecessàries:
En general, si el títol de l'article està absent de la primera frase, no apliqueu negretes al text relacionat:
No obstant això, si un article és sobre un esdeveniment que involucra un subjecte, especialment si no té un article principal i és la destinació d'una redirecció, el subjecte ha d'estar en negreta:
No s'han de posar enllaços en la negreta que destaca el títol en la primera frase. Aquests enllaços canvien l'efecte visual pretès amb la negreta:
Cursiva i cometesSi, d'acord amb les normes d'estil, el títol ha d'anar delimitat dins d'un text amb cursiva, per exemple una obra d'art, un llibre o un vaixell, llavors en la primera menció es posa en negreta i cursiva. Si es posa normalment entre cometes, llavors només es posa en negreta el títol dins de les cometes. Exemples:
Abreviatures i sinònimsSi el tema de la pàgina té una abreviatura usada comunament o més d'un nom, l'abreviatura (entre parèntesis) i els noms addicionals també es posen en negreta.
Si la relació de noms addicionals trenca l'estructura de la primera frase complicant una lectura senzilla, o bé són variacions poc comunes, es pot considerar explicar-ho en un altre paràgraf, o bé en una secció sobre etimologia o d'aclariments sobre la denominació. En general, quan hi ha més de dos noms alternatius és recomanable traslladar-ho a una secció específica per a millor claredat de la introducció.
Noms en altres llengüesNo poseu en negreta els noms en altres llengües que no siguin d'ús normal en català, o variacions incloses només per mostrar l'etimologia. No obstant això, els termes en altres llengües no adaptats en català s'escriuen en cursiva.
En qualsevol cas, considereu si és millor posar els noms equivalents en escriptures no llatines i les seves transliteracions en una nota a peu de pàgina en lloc de l'inici de l'article. PronunciacióSi el nom de l'article té una pronunciació que no és evident a partir de la seva escriptura, podeu incloure la seva transcripció fonètica entre parèntesis després de la primera aparició del nom. La majoria d'aquests termes són paraules o frases en altres llengües, noms propis o paraules en català molt poc usuals. Afegiu només la pronunciació quan sigui rellevant evitant els casos ben coneguts en català o que siguin intuïtius o aproximadament deduïbles per a un lector catalanoparlant. En qualsevol cas, cal analitzar si és rellevant en la primera frase o bé l'explicació del nom, l'etimologia i la pronunciació es pot desenvolupar en detall en el cos de l'article. Enllaços de contextLa frase inicial ha de proporcionar els enllaços als temes més amplis o elementals que defineixen el tema de l'article o els situen en el context on és destacable. Per exemple, un article sobre un edifici o un lloc geogràfic ha d'incloure un enllaç a la zona geogràfica més àmplia de la qual forma part: En un article sobre un terme tècnic o argot, la primera frase o paràgraf normalment ha de tenir un enllaç al camp d'estudi del qual prové. En una biografia, la primera frase ha d'enllaçar a la pàgina o pàgines sobre el tema en el qual la persona va adquirir importància.
Allò que proporciona el context necessari per a comprendre un tema determinat varia molt d'un tema a un altre.
No afegiu enllaços que no estiguin relacionats directament amb la definició del tema o el motiu de la seva notabilitat. Altres enllaços complementaris apropiats es poden afegir més endavant en el cos del text per a millor comprensió però sense desviar l'atenció d'allò fonamental en la introducció. De la mateixa forma, no enllaceu als anys tret que tinguin alguna rellevància especial en el tema de l'article. BiografiesEl paràgraf inicial d'una biografia normalment conté:
Exemples:
Organismes i espèciesEls organismes vius tenen un nom científic i potser un o més noms comuns. Quan el títol de l'article utilitza un nom comú, aquest es menciona en la primera frase en negreta seguit del nom científic entre parèntesis (i, si escau d'acord amb el codi taxonòmic corresponent, en cursiva). Els noms comuns alternatius, amb les referències que siguin necessàries, es mencionen en la primera frase si són d'ús ampli o bé més endavant si són d'ús restringit o són més de dos, per exemple dialectals. En el segon cas poden anar en negreta o sense, a discreció editorial. Exemple:
Quan el títol de l'article utilitza el nom científic, l'ordre és invers (si té cap nom comú) i el nom científic es posa en negreta i cursiva:
Abast de l'articleEn alguns casos la definició del tema de l'article en el paràgraf d'introducció pot no ser suficient per a delimitar clarament en seu abast. En particular, pot ser necessari identificar què és allò que no tracta l'article. Per exemple, l'article sobre la febre no tracta la pujada de temperatura deguda a la hipotèrmia. Aquestes explicacions es poden fer millor al final de la introducció per evitar enredar i perdre claredat en el primer paràgraf. Temes d'actualitatEls esdeveniments d'actualitat àmpliament difosos i que afecten a un subjecte, ja sigui controvertit o no, s'han de mantenir en la justa perspectiva històrica. El que és més recent no és necessàriament el que és més destacable: la nova informació s'ha d'equilibrar amb la vella de forma acurada, amb la deguda importància atorgada a cadascuna. Quan mor un personatge, no cal tornar a escriure radicalment la introducció. Llevat que la causa de la mort sigui per ella mateixa un motiu de notabilitat, en general serà suficient afegir una sola frase. EsborranysSi l'article és un esborrany, pot no ser necessària una introducció. Si consta de més d'un paràgraf, es pot considerar fer una definició d'introducció en el primer paràgraf que ajudi a situar el context per a la seva ampliació. Una vegada ampliat, a partir d'uns 3.000 octets, cal pensar en separar en seccions i fer una introducció apropiada. LongitudLa longitud apropiada de la secció d'introducció depèn de la mida total de l'article. Com a orientació general, una introducció no hauria de tenir més de quatre paràgrafs. Dependrà de les necessitats en cada cas, però complint les expectatives per a un lector d'un resum breu però útil i complet. Una introducció massa curta deixarà al lector insatisfet; una introducció massa llarga serà més difícil de llegir i pot fer que el lector perdi interès a mitja lectura. La taula següent és una orientació, cap norma, basada en una regla simplificada d'un paràgraf per cada 10.000 octets (vegeu el número d'octets en la pàgina d'historial):
Detalls excessiusEn ocasions la introducció pot resultar il·legible si s'omple de detalls informatius entre parèntesis, podent arribar fins a l'absurd. Per exemple:
Alguna informació entre parèntesis pot ser prou notable per indicar-la entre la primera informació presentada, però gran part es pot traslladar en notes a peu de pàgina, infotaules o en el cos de l'article. Les variacions notables del títol a indicar d'entrada seran les d'ús més comú, si no són gaires, és a dir les més usades en les fonts fiables publicades o les traduccions rellevants per identificar millor. En altres casos es pot limitar a les formes normatives traslladant a un altre lloc les formes dialectals. Edició de la introduccióL'edició de la secció d'introducció pot ser molesta en articles llargs, perquè per defecte no hi ha cap enllaç d'edició. La primera opció és editar l'article sencer, però això augmenta el risc de conflictes d'edició en pàgines populars o d'alt trànsit, a més que pot causar problemes tècnics si la pàgina és massa gran. Els usuaris registrats tenen l'opció d'activar el giny de les preferències anomenat «Afegeix un enllaç [modifica] per a la primera secció d'introducció». Una altra opció per a tots els usuaris és clicar a [modifica el codi] i en l'URL resultant afegir al final §ion=0. Vegeu també
Notes
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
