Els carrers costeruts i estrets a la part antiga, mantenen fidel el seu origen medieval.
Geografia
Llista de topònims de Vilassar de Dalt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història
A l'Edat Mitjana el terme de la jurisdicció, del castell i de la parròquia de Vilassar, comprenia tres veïnats o entitats de poblament diferenciats: el nucli de Vilassar, el veïnat de Cabrils, que comprenia el poblament de la vall homònima, i el veïnat del Sant Crist, que agrupava alguns masos entorn de la capella de Sant Cristòfol, al peu de la muntanya de Montcabrer.[1]
La població va ser una de les viles cremades als fets del 1714.[2]
Des del 4 d'agost de 1713, els representants de les poblacions properes a Mataró van acudir a la ciutat per donar l'obediència a les noves autoritats borbòniques. Tot i així, Vilassar i Teià no ho van fer; en conseqüència, tres-cents soldats borbònics es van dirigir a Vilassar, però el sometent s'hi va enfrontar i els va obligar a fugir.[2]
Poques jornades després, l'expedició militar catalana del diputat Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Arenys. Els expedicionaris van acudir a Vilassar per evitar que el borbònic marquès d'Arpajon, amb el seu destacament, prengués represàlies contra la població. El 20 d'agost, Vilassar va ser atacat des del puig de la Caritat i Vallmorena. En la lluita, Rafael Nebot va contenir l'assalt, però les tropes filipistes van executar cinc civils, van saquejar la vila i la van incendiar. En total, més de vuitanta cases van quedar afectades pel foc.[2]
Centres educatius
CEIP Francesc Macià, edifici del Cicle Inicial, obra de Jeroni Martorell i Terrats, (1929).
Públics
Ins Jaume Almera
Escola d'adults
IES Jaume Almera
CEIP Francesc Macià
Escola Bressol Can Roura
Escola Bressol Mare de Déu de Montserrat
Privats
Escola la nova immaculada
Institució Escolar Sant Jordi
Escola Da-Vinci
Esport
Entitats esportives
Club Bàsquet Vilassar de Dalt, Bàsquet. El Club Bàsquet Vilassar de Dalt,[3] és una entitat esportiva integrada[4] dins de la Federació Catalana de Basquetbol. Cada any des de l'any 2001, el CB Vilassar organitza un torneig de categoria mini masculí amb els millors equips de Catalunya de la categoria.[5]
El dolmen de la Roca d'en Toni és a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme. Josep Colomines i Josep de C. Serra-Ràfols ja el citen en publicacions de 1930. El va publicar però, per primera vegada, l'any 1904, Francesc Carreras i Candi, el qual diu: «Conócenlo en el país por "la roca d'en Toni", y es tan completo, está situado en lugar tan visible y llama de tal modo l'atención a los labriegos de aquellos sitios, que parece imposible no haya sido aún dado a conocer».
Necròpolis medieval, molt a prop de la Roca d'en Toni.[18]
Forns romans de la Fornaca. Inclou tres forns romans dedicats a la producció industrial de material ceràmic de gran format, dels segles i i ii després de Crist.
Els Gegants de Vilassar de Dalt es diuen Lluís i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. Són dels pocs gegants antics amb el cos original. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Màrtir i Genisa), que representen els vilassarencs de principis del segle xx. Van ser creats per la Colla de Geganters per tal de poder conservar els gegants antics. A part d'aquests gegants, Vilassar de Dalt té tres gegantons, 2 representen la gent gran del poble i 1 els nens i nenes de Vilassar.
La Colla de Geganters de Vilassar de Dalt custodia els gegants des de l'any 1983, any de la seva fundació.
El 2004 s'inicià una iniciativa, per part del veí Jaume Casanovas i Vilà, per canviar el topònim i anomenar-se simplement Vilassar, a causa d'un conflicte d'ús del nom del poble amb la veïna Vilassar de Mar, entitats de la qual s'havien suposadament apropiat del nom simple d'ambdues localitats. Es van recollir més de 1.200 signatures i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt va presentar la proposta a la Generalitat de Catalunya el 2011, que va rebutjar el canvi de topònim, tot i el suport popular, precisament perquè podia provocar confusió amb Vilassar de Mar, d'acord amb un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans.[23]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
78
-
49
1.243
1.435
3.357
3.094
2.970
3.113
3.349
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
3.333
3.374
3.244
3.306
4.441
5.257
5.518
6.791
6.796
6.796
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
7.208
7.264
7.484
7.752
7.902
8.334
8.621
8.746
8.865
8.882
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
8.953
9.013
9.072
9.128
9.281
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 136. ISBN 84-393-5437-1.
