Victor Warot (baix)

Aquest article tracta sobre Victor Warot (cantant). Si cerqueu Víctor Warot (compositor i director d'orquestra, vegeu «Victor Warot».

Victor Warot

Biografia
Naixement	18 setembre 1834 Verviers (Bèlgica)
Mort	29 març 1906 (71 anys) Bois-Colombes (França)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Ocupador	Conservatoire de Paris
Alumnes	Edmond Clément
Veu	Tenor
Instrument	Veu
Família
Pare	Víctor Warot
Premis
Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  Cavaller de la Legió d'Honor

Victor Warot (Verviers, 18 de setembre de 1834 - Bois-Colombes, 29 de març de 1906) fou un cantant d'òpera belga, fill del compositor i director d'orquestra també de nom Victor.

Biografia

Warot va estudiar amb el seu pare, i més tard a París amb Giulio Alary.[1] Va fer el seu debut professional a l'Opéra-Comique el 1858 amb Les Montenegrins d'Armand Limnander. L'any següent va interpretar el paper del Segador a l'estrena de Le Pardon de Ploërmel òpera coneguda com Dinorah de Giacomo Meyerbeer. El 1860 va cantar el paper de Beppe a l'estrena de Rita de Donizetti.

De 1861 a 1869, va estar compromès a l'Òpera de París on va interpretar papers en diverses estrenes mundials, com ara Tebaldo a La mule de Pedro de Victor Massé el 1863 i Don Alvaro a L'Africaine de Meyerbeer el 1865. També va cantar Don Ottavio, a Don Giovanni, l'heroi homònim a Le Comte Ory, a Vespres Sicilianes, i Masaniello a La Muette de Portici.

Els èxits que va aconseguir a l'Òpera van fer que fos escollit per participar en les actuacions musicals que es feien al Palau de les Teuleries per a l'emperadriu Eugènia de Montijo. Aquests concerts van reunir els noms dels més grans artistes de l'Acadèmia Imperial de Música i del Théâtre-Italien.[1]

Warot va estar compromès a La Monnaie del 1868 al 1876 on va interpretar elements com Riccardo a Un ballo in maschera, Manrico a Il trovatore, Erik a Der fliegende Holländer, el paper principal de Tannhäuser, Raoul a Les Huguenots, Eléazar a La Juive, i Joan de Leiden a Le Prophète. Des de 1876 fins a la seva retirada dels escenaris el 1888, va continuar sent un artista independent, treballant per als principals teatres d'òpera de França i Bèlgica.

Warot es va dedicar a ensenyar cant quan va acabar la seva carrera d'òpera, i va ser nomenat al Conservatori de Música i Declamació de París. Alguns dels seus alumnes van tenir una carrera brillant, com Lucienne Bréval, Edmond Clément, Jeanne Hatto i Lina Pacary. El 1902 va publicar un llibre, Singer's Breviary.

Va morir el 29 de març de 1906 a casa seva, al núm 13, rue des Carbonnes de Bois-Colombes.[2]

Honors

• Cavaller de la Legió d'Honor[3]
• Membre de l'Orde de les Palmes Acadèmiques

Referències

1. Charles Bouvet, « A propos d'Alceste (Marie Battu) », Le Ménestrel, no 7, 12 février 1926, p. 1 (lire en ligne [archive], consulté le 26 janvier 2018).
2. Giulio Alary (1814–1891), musicien Italien , chef d'orchestre et compositeur.
3. Cote LH/2748/9 [archive] », base Léonore, ministère français de la Culture.