Vicky Leandros
Vassiliki Papathanasiou (en grec Βασιλική Παπαθανασίου Corfú, 23 d'agost de 1949)[1] coneguda artísticament com a Vicky Leandros, és una cantant d'origen grec amb una extensa carrera internacional i una de les cantants amb majors vendes mundials. BiografiaVicky Leandros va néixer sota el nom de Vassiliki Papathanasiou a Paleokastritsa, una petita localitat a l'illa de Corfú, filla del músic i compositor Leandros Papathanasiou, conegut com a Leo Leandros i Kyriaki Protopapa. Mentre el seu pare desenvolupava la seva carrera com a músic a Alemanya, Leandros va romandre a la llar de la seva àvia paterna fins als cinc anys. El 1957 es va traslladar a Alemanya, on viu des de llavors.[2] La seva carrera va començar als 13 anys, en publicar el seu primer senzill «Messer, Gabel, Schere, Licht», aconseguint un gran èxit en el mercat alemany. És la 164a cantant amb més discos venuts. En 1967 va tenir l'oportunitat de representar Luxemburg en el Festival de la Cançó d'Eurovisió amb la cançó «L'amour est bleu».[3] Va assolir la quarta posició, la qual cosa va significar el començament d'una carrera trepidant, interpretant els seus temes en vuit idiomes diferents i els seus discos foren venuts arreu del món. Al 1970 la seva primera aparició a televisió Ich Bin fou retransmesa a 13 països europeus. Va rebre nombrosos premis per la seva originalitat i gràfics contemporanis provocadors, inclosa la Rose de Bronze de Montreux de 1971. També va ser la primera vegada que Vicky Leandros va utilitzar el mateix cognom que el seu pare (en realitat el seu nom real) amb què serà coneguda a partir de llavors. Aparegueren com a convidats Julien Clerc i Deep Purple. L'espectacle s'ha repetit al llarg dels anys i es veu com una peça clàssica molt evocadora de l'època, tot i que al principi no va ser ben rebuda a tot arreu per la seva sorprenent imatge impactant, sobretot en una època en què les cançons no eren generalment acompanyades de visuals amb finalitat de màrqueting. Posteriorment va participar en una sèrie de televisió al Regne Unit per a la BBC, titulada Music My Way.[3] Tornaria a representar Luxemburg al Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1972. En aquesta ocasió, va vèncer amb el tema en francès, «Après toi» que, fins avui dia, ha aconseguit unes vendes de 10 milions d'exemplars.[4] Al llarg de la seva carrera, Leandros ha col·laborat amb diferents compositors i productors de gran renom, com Kim Fowley, Brad Shapiro i Michel Legrand, així com directors d'orquestra com Herbert von Karajan. L'any 2000 va començar a produir els seus propis discos. L'àlbum Jetzt ("Ara") va aconseguir novament un gran èxit comercial, sobretot el seu duet amb Chris De Burgh, així com bones crítiques per part dels experts musicals. El 2006 va intentar de nou participar a Eurovisió, quedant finalista en la Final Nacional d'Alemanya amb la cançó «Don't break my heart». Vicky Leandros ha rebut innombrables premis, incloent discos d'or i platí per haver venut més de 100 milions de discos. Vida personalDes de 1982 a 1986 va estar casada amb l'empresari d'origen grec Ivan Zissiades. El 2005, Leandros i el seu segon espòs, Enno von Ruffin, es van separar després de 19 anys de matrimoni. Activisme políticEl 2006, va rebre una oferta de Friedbert Pflüger, el màxim candidat de la CDU per a l'elecció a la Cambra de Representants de Berlín el 2006, per treballar com a senador cultural al seu gabinet a l'ombra. Tanmateix ella es va negar a fer-ho perquè va voler continuar la seva gira. A les Eleccions legislatives gregues de 2007 va ser candidata del PASOK, però no va ser escollida. Ja a l'octubre del 2006, va participar en les eleccions locals al Pireu amb el PASOK i va obtenir un mandat. Fou nomenada tinenta d'alcalde i regidora de Cultura i Relacions Internacionals. El 28 de maig de 2008 va anunciar la renúncia dels seus càrrecs.[5] Discografia
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia