|
Vertmetal
Vertmetal fou una empresa carrossera catalana amb seu a Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà, que tingué activitat des de la dècada de 1940 fins al 1980.[1][2] Era la continuadora de Carrosseries Vert, una empresa familiar dedicada a la construcció de carruatges que datava del segle xix, amb diverses generacions dedicades a construir carros i tartanes a Torroella. Fundada per Josep Vert, Vertmetal es dedicà al carrossat de vehicles de motor, inicialment autobusos i furgons i més tard automòbils, especialment clàssics.[3] El 1962, l'empresa traslladà les instal·lacions a unes noves naus industrials de Girona[4] des d'on llançà fins i tot una marca pròpia d'automòbils clàssics, Gerion, però a mitjan dècada de 1970 deixà de fabricar-los i passà a dedicar-se en exclusiva a la reparació de xapa i pintura tradicional, fins que tancà el 30 d'abril de 1980 quan Josep Vert es va jubilar.[4] HistòriaJosep Vert (1914 - 2002) havia nascut al si d'una família de constructors de carruatges. Un cop hagué après l'ofici familiar, va cursar estudis de disseny i construcció de carrosseries per a automòbils i vehicles industrials i fou un dels primers carrossers de la península Ibèrica a aplicar les noves tècniques. Els autobusosDesprés de la guerra civil espanyola, Vert es va dedicar a reparar els cotxes de la zona destrossats pel conflicte. Més tard, s'abocà a la construcció de carrosseries d'autobusos i furgons fins que aquesta activitat minvà quan, a final de la dècada de 1950, els principals fabricants com ara Pegaso, Barreiros i Nazar començaren a construir completament els seus propis autocars. D'ençà d'aleshores, Vert va començar a treballar per a Salvador Claret, que des de Sils comerciava amb automòbils abandonats prèviament restaurats per Vert. Arran d'això, Vertmetal va crear una activitat paral·lela a la de les carrosseries d'autobusos: la construcció de carrosseries per a vehicles antics.[3] L'època d'Hispano-SuizaDesprés de treballar un temps per a Claret i altres col·leccionistes de la zona, a començaments de la dècada de 1960 Vertmetal es va especialitzar a vendre cotxes d'època, els quals construïa a partir d'un lot de 16 furgonetes Hispano-Suiza de l'Alsina Graells que havia recuperat de la ferralla. Va produir un total de 14 cotxes amb diferents carrosseries "torpede" de 2 o 4 places a gust del comprador.[3] L'època de Rolls i BentleyDesprés de l'etapa dels Hispano-Suiza, Vertmetal va fer carrosseries per a 18 Rolls Royce i 4 Bentley, gairebé totes elles de tipus obert torpede descapotable. Els cotxes els comprava com a ferralla a Anglaterra John Smart, un americà establert a Lloret de Mar que col·laborava amb Vert. La majoria d'aquests cotxes es varen vendre a col·leccionistes estrangers.[3] La partida malmesaAl tombant de dècada de 1970, Vert adquirí una partida de 8 cotxes de diferents marques per a un promotor francès, però quan no va poder acabar-los dins el període concedit per duanes va haver de pagar aranzels, amb el resultat que el francès trencà el tracte i Vert se'ls va haver de quedar.[3] GerionVertmetal rebia sovint encàrrecs únics. Michel Urman, representant d'un importador francès d'Aston Martin i Austin, li demanà de carrossar un Aston Martin de 1932 que després fou exposat al Saló de París de 1967.[3] Més tard va reconstruir un Bugatti Tipo 37 per al seu proveïdor de recanvis francès. En veure aquesta obra, John Smart i Michel Urman proposaren a Vert de produirne-ne rèpliques en sèrie, cosa que originà l'efímera marca Gerion (1970 - 1975). La publicitat obtinguda amb els Gerion provocà que diversos marxants i col·leccionistes de cotxes clàssics demanessin noves rèpliques a Vertmetal, però Vert declinà les propostes per no perjudicar el seu negoci principal, que en aquells moments ja era la reparació de xapa i pintura de cotxes de sèrie, i abandonà definitivament la restauració de cotxes antics.[3] Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
