|
Verds Australians
Els Verds Australians, coneguts com els Verds, són una confederació de partits estatals verds a Austràlia.[1] A partir de les eleccions federals de 2022, els Verds són el tercer partit per vot i el quart per representació electa. El líder actual és Adam Bandt, amb Mehreen Faruqi com a líder adjunt. Larissa Waters ocupa actualment el paper de líder del Senat.[2] El partit es va formar el 1992 com una confederació de vuit partits estatals i territorials. En els seus primers anys, es va construir en gran manera al voltant de la personalitat del conegut polític de Tasmània Bob Brown, abans d'ampliar la seva representació substancialment a la primera part del segle XXI. El partit cita quatre valors fonamentals com a ideologia, a saber, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la democràcia de base i la pau i la no violència.[3] Els orígens del partit es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia, la controvèrsia de Franklin Dam, les protestes ecologistes i el moviment de desarmament nuclear. HistòriaEls orígens dels Verds es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia i a la formació del Grup de Tasmània Unida, un dels primers partits verds del món,[4] però també al moviment de desarmament nuclear a Austràlia Occidental i seccions de l'esquerra industrial a Nova Gal·les del Sud que es va inspirar en les protestes ecologistes de la Builders Laborers Federation a Sydney.[5] La coordinació entre grups ecologistes es va produir a la dècada de 1980 amb diverses protestes significatives. Les persones clau implicades en aquestes campanyes van incloure Bob Brown i Christine Milne, que van participar i guanyar escons al Parlament de Tasmània i finalment van formar els Verds de Tasmània, convertint-se posteriorment en líders del partit federal. La formació del partit l'any 1992 va reunir més d'una dotzena de grups verds, d'organitzacions estatals i locals, alguns dels quals feia 20 anys que existien.[3] Brown va renunciar al Parlament de Tasmània el 1993, i el 1996 va ser elegit senador federal, el primer escollit com a candidat dels Verds australians.  A les eleccions federals de 2001, Brown va ser reelegit com a senador per Tasmània, i un segon senador dels Verds, Kerry Nettle, va ser escollit a Nova Gal·les del Sud. Durant aquesta etapa el partit es va oposar a diverses mesures del govern, especialment a la Solució Pacífic, la política d'immigració per a sol·licitants d'asil, i a la participació a la Guerra d'Afganistan a través de l'ANZUS,[6] el que va provocar un augment del suport popular, demostrant que no només promovien polítiques verdes, atorgant així l'aprovació dels votants laboristes descontents.[7] En anys posteriors el partit va anar reforçant-se i augmentant suport electoral, doblant el nombre de senadors al 2004 i consolidant-los al 2007 amb cinc. El 2010 va suposar un veritable salt qualitatiu pels Verds quan van obtenir per primera vegada un diputat a la Cambra de Representants i nou senadors.[8] Gairebé dues setmanes després de les eleccions, els Verds van acordar donar suport extern a un govern minoritari laborista de Gillard,[9][10][11] a canvi de nombroses polítiques verdes.[12][13] A les eleccions de 2013, malgrat el partit va perdre suport electoral (3 punts percentuals a la Cambra de Representants i 4.5 al Senat) va mantenir el seu diputat i fins i tot va augmentar els senadors a deu. El desembre de 2015, el partit va arribar a un acord amb el govern de coalició, aprovant una llei que obligava a les multinacionals amb una facturació de més de 200 milions de dòlars a revelar els seus acords fiscals.[14] L'any següent, el govern i els Verds van acordar una taxa impositiva permanent del 15% per als motxillers, a canvi d'un impuls de finançament de 100 milions de dòlars per a la gestió ambiental sense ànim de lucre Landcare.[15]  Poc després, a les eleccions federals de 2016 van obtenir resultats ambivalents, consolidant el seu diputat a la Cambra (augmentant el suport del 8.65% al 10.23%) però mantenint resultats molt semblants a 2013 al Senat, provocant per primera vegada perdre un escó, situant-se amb nou. Malgrat no suposar cap important davallada, va originar crítiques internes i la crida a una renovació.[16] A les eleccions de 2019, malgrat recuperar terreny en termes de suport popular (mantenint el 10% a la Cambra i augmentant del 8.7% al 10.2% al Senat) els Verds van obtenir els mateixos resultats que a les darreres eleccions, un diputat i nou senadors. En canvi, el 2022 va obtenir un fort creixement com el que va suposar el 2010, sumant per segona vegada a la seva història presència a la Cambra amb 4 diputats totals i arribant als 12 senadors. Resultats electorals
Senat
Mapes
Notes
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
