Venus de Berejat Ram

Venus de Berejat Ram

Tipus	obra escultòrica
Gènere	Venus prehistòrica
Moviment	Art del paleolític mitjà
Mida	3,5 () × 2,5 () cm
Col·lecció
Localització	Museu d'Israel
33° 13′ 56″ N, 35° 45′ 59″ E

L'anomenada Venus de Berejat Ram (o Berekhat Ram) és una possible figura antropomorfa de tot just 3,5 cm de longitud, suposadament "elaborada" en roca volcànica vermellosa en part desgastada per l'erosió, en part amb incisions artificials.

Va ser descoberta per Alexander Marshack al 1981, a Mas'adah, al peu del mont Hermon, una regió propera als Alts del Golan (entre Israel, Líban, Jordània i Síria), i se li ha atribuït, amb bastant seguretat, una antiguitat d'entre 250.000 i 280.000 anys, per mitjà d'una capa de cendra immediatament superior, datada en 230.000 anys, en un context acheulià.

L'elaboració hauria consistit, com s'ha esmentat, en una sèrie d'incisions realitzades amb un utensili lític afilat (segons demostren els estudis traceològics): una d'elles, a la part més estreta i arrodonida, sembla configurar el cap, altres dues semblen correspondre als braços. Si és cert, malgrat la seva tosquedat i que pugui posar-se en dubte el seu antropomorfisme, quedaria demostrat que la peça va ser treballada per algun ésser humà, segurament Homo heidelbergensis. Si a més es pogués demostrar la intenció de crear una representació humana, seria, doncs, el testimoni més antic i més clar d'art paleolític i, concretament, de les venus paleolítiques.

No obstant això, els últims estudis semblen decantar-se per la idea que aquest objecte és totalment natural, o que, en manipular, no hi va haver intencionalitat artística, tot i que encara no hi ha res segur sobre això.[1]

Notes

1. Vegeu per exemple « The Absence of symbolic artefacts », en Steven Mithen, The Singing Neanderthals, p. 229: «Alguns autors afirmen que es tracta d'una pedra modificada de manera intencional, per convertir-la en una forma femenina amb cap, pit i braços. Altres autors pensen que tota semblança entre la pedra i una forma femenina és pura coincidència. És equivalent a les cares que de vegades veiem als núvols o a la lluna, estan a l'ull de l'observador. »

Bibliografia

• GOREN-INBAR, N. «The lithic assemblages of Berekhat Ram Acheulian site, Golan Heights». Paléorient, N. 11, pàgines: 7-28, 1985.
• GOREN-INBAR, N. i PELTZ, S. «Additional remarks on the Berekhat Ram figure». Rock Art Research. The Human Past (Londres): Thames and Hudson, qtd in Scarre, C (ed.), N. 12, pàgines: 131-132, 1995. ISBN 0-500-28531-4 (2005).
• CARBONELL E., RODRIGUEZ X. P., MOSQUERA, A., CANALS, A. i SALA, R. «Homínidos y comportamiento complejo». Mundo Científico, N. 208, gener, pàgines: 48., 2000. Barcelona.
• d'ERRICO, F. i NOWELL, A «A new look at the Berekhat ram figurine: implications for the origins of symbolism». Cambridge Archaeological Journal, 10 (1), pàgines: 123-167, 2000.

Vegeu també

• Art paleolític.
• Venus de Tan-Tan.

Enllaços externs

• Localització de Mas'adah, al costat del llac del mateix nom a Google Maps (als peus del mont Hermon), a prop hi ha el jaciment de Berejat Ram.
• Venus figures from Russia, the Ukraine and sites East of the Donau mouth.