Valpurga de Heidenheim

Valpurga, o
Walburga

Pintura del final del s. XVIII a Eichstätt
Biografia
Naixement	Wealdburg, Walburga c. 710 Crediton (Reialme de Wessex)
Mort	25 febrer 779 (68/69 anys) Heidenheim (Regne dels Francs)
Sepultura	Kloster St. Walburg (Eichstätt)
Abadessa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Wimborne Minster ^(en)
Activitat
Ocupació	hegumen
Orde religiós	Monges benedictines
verge, abadessa
santa catòlica
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
Festivitat	25 de febrer; en alguns llocs, l'1 de maig
Iconografia	Com a abadessa benedictina, amb bàcul, i una gerra; amb corona
Patrona de	Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen
Família
Pares	Ricard el Pelegrí (discutit)   i Wuna of Wessex (discutit)
Germans	Wunibald de Heidenheim Willibald d'Eichstätt

Valpurga o Walburga de Heidenheim (Devonshire, Wessex, ca. 710 - Heidenheim, Baden-Württemberg, 777 o 779) fou una monja anglosaxona, abadessa a Heidenheim. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

Havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era filla de sant Ricard el Pelegrí, germana dels sants Winebald i Willibald d'Eichstätt i cosina de Bonifaci de Magúncia. De petita fou educada a l'abadia benedictina de Winborne Abbey (Dorset), i hi passà 26 anys com a monja. El 722, els seus pare i germans van marxar cap a Roma, morint el pare de camí.

Walburga es reuní amb Willibald i Winebald i els tres anaren a Francònia per trobar-hi Bonifaci. Fou monja al monestir doble de Heidenheim am Hahnenkamm, prop d'Eichstätt, que havia fundat el seu germà Willibald. En fou la successora com a abadessa en 751. Hi va morir el 777 o 779 i fou sebollida a l'abadia de Heidenheim.

Escrigué les vides llatines de Winibald i Willibald, de qui narra els viatges a Palestina. Per això és considerada com a la primera dona escriptora coneguda tant d'Anglaterra com d'Alemanya.

Veneració

Les seves restes foren portades a Eichstätt l'1 de maig de 870, per ordre del bisbe, el mateix dia que la canonitzà a Roma el papa Adrià II.

Segons la tradició, de la seva tomba a Eichstätt, en una cavitat a la roca, regalimava un líquid amb poders guaridors que atraia els pelegrins.

Antigues vides i hagiografies amb miracles són els Miracula S. Walburgae Manheimensis de Wolfhard von Herrieden (895/96) i la Vita secunda del segle x, potser obra d'Aselbod, bisbe d'Utrecht. Al segle xiv, la Vita S. Walburgae de Phillipp von Rathsamhaüsen, bisbe d'Eichstätt.

Walpurga és especialment venerada als països germànics; és patrona d'Eichstätt, Anvers, Oudenaarde, Veurne, Groningen, Zutphen i altres ciutats.

• 
  Pintura de ca. 1530 (Standflügel, Martinskirche)
• 
  Escultura a l'església de Konter (Luxemburg)
• 
  Talla a la parròquia de Gornhofen
• 
  Tomba de la santa al monestir de Heidenheim

La Nit de Valpurga

Article principal: Nit de Walpurgis

La seva festivitat era antigament celebrada l'1 de maig, aniversari de la seva translació. La nit d'abans era coneguda als països germànics com a Walpurgisnacth o Nit de Walburga i les tradicions populars deien que era la nit que les bruixes deixaven els seus amagatalls per reunir-se i dansar a la llum de la luna al mont Bocker.

• 
  Reliquiari a l'església del Kloster St. Walburg d'Eichstätt
• 
  Monestir de S. Walburga a Eichstätt
• 
  Monestir de S. Walburga a Eichstätt