Vallhonesta

Vallhonesta

Sant Pere de Vallhonesta entre 1915 i 1930
Tipus	entitat singular de població
Localització
41° 40′ 26″ N, 1° 53′ 39″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Municipi	Sant Vicenç de Castellet
Població humana
Població	12 (2023)
Geografia
Altitud	334 m
Codi INE	08262000400
Codi IDESCAT	0826280004300

Vallhonesta és un poble de cases escampades, a llevant del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages).[1]

Història

L’origen de la població habitada de Sant Vicenç de Castellet és a Vallhonesta, un nucli rural que fa mil anys ja existia i era habitat. Dedicat de forma gairebé exclusiva al conreu de la vinya, fins a mitjan segle xix es va mantenir com a municipi diferenciat del de Castellet.[2] Vallhonesta conserva encara el seu caràcter rural i la seva ubicació l’ha consolidat com una de les portes d’entrada del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Descripció

El nucli rural de Vallhonesta conserva una part molt important del patrimoni del municipi. En destaca l'ermita romànica de Sant Pere, construïda el segle xi. És especialment singular el seu campanar d'espadanya del segle xiii, amb quatre finestrals. Té diferents etapes constructives. La part més antiga és l’absis i l’inici de la nau, que corresponen al segle xi. La resta de la nau es va reedificar el segle XII, potser per substituir una nau preromànica. A principis del segle xiii es va refer el mur de ponent, on s’alça el campanar. A l'interior s'hi conserva un sarcòfag romànic.[3]

D’altra banda, a dalt d’una carena molt propera, que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara, hi ha les restes de l’antic hostal i de l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, al peu de l’antic camí ral de Manresa a Barcelona, que fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjan segle XIX) va ser la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona.[3]

L’hostal de Sant Jaume, avui en ruïnes, va ser també una important caserna i centre de defensa del camí ral i dels municipis propers durant la Guerra del Francès. També durant la postguerra va ser escenari de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges més feréstecs del Bages sud. Pel que fa a l'ermita, d'origen romànic, es va restaurar el segle xv i es manté en bon estat de conservació.[3]

Referències

1. «Vallhonesta». Pobles Abandonats, Fundació Privada de Centres d’Estudis de Parla Catalana Institut Ramon Muntaner. [Consulta: 1r novembre 2024].
2. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
3. Cortés Elia, María del Agua «Inventari Patrimoni Cultural de Sant Vicenç de Castellet». Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.