Vall de Llubriqueto
La Vall de Llubriqueto és una vall d'origen glacial dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Més del 41%,[1] de la seva superfície és dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i la resta dins de la zona perifèrica. Llubriqueto «té el mateix origen etimològic que Llebreta, o sigui, derivat de lucubrum, nom de la planta Colchicum autummale (safrà bord).».[2] GeografiaAfluent per la dreta de la Noguera de Tor, orientada de nord-oest a sud-est, la vall supera els 1.426 metres, la seva superfície aproximada és de 9,06[1] km² i té uns 13,9[1] km de perímetre. La carena que envolta la vall, fronterera amb la sud-oriental Vall de la Montanyeta, s'aixeca cap al nord-oest des de la Ribera de Caldes: amb el Serrat de Cinyello que s'estenen fins al Bony dels Roures (2.085,5[3] m); per girar poc després del Serrat des Fonts direcció oest, cap als Bonys de la Cova (2.415'4[4] m); i a l'oest-nord-oest després, on hi ha el Pic de Fenerui (2.584'9[5] m). Limitant amb l'occidental Vall de Barravés, la carena va a buscar el Pic del Ferro (2.578'6[6] m) al nord, després el Coll de Fenerui (2.497'5[7] m) i el Pic de les Capceres d'Estany Roi (2.584'1[8] m) al nor-nord-oest, el Pic del Cap d'Estany Roi (2.827'3[9] m) al nord-est i el Pic de Baserca (2.872'7[10] m) al nord. Vorejant la septentrional Vall de Besiberri, la cresta travessa el Coll Arenós (2.826'2[11] m) i la Colladeta d'Abellers (2.856'8[12] m) direcció nord-est, després la Punta Senyalada (2.952'6[13] m) cap a l'est, el Pic d'Abellers (2.983'4[14] m) rumb est-nord-est, i el Coll d'Abellers (2.884'6[15] m) i el Besiberri Sud (3.023'4[16] m) a l'est. El següent tram, fronterer amb l'oriental Capçalera de Caldes, segueix cap al sud, on s'alça el Pic de Comaloforno (3.029'2[17] m), sostre de la vall i del parc. Al sud d'aquest tres mil, limitant amb la Ribera de Caldes per l'est, la carena continua per la Punta de Passet (2.997'6[18] m) i la Punta de Lequeutre (2.966'2[19] m). La Serra Plana continua direcció sud fins al Bony de la Carma (2.448'5[20] m), on la carena pren rub sud-est i davalla cap a la riba dreta de la Ribera de Caldes, a llevant del Barranc de la Sallent. En el Pic del Cap d'Estany Roi la carena es bifurca; i un tram, la Cresta dels Gémena, s'estén cap al sud-sud-est fins al Pic de l'Estany Gémena (2.553'1[21] m) dividint la vall en dos i separant els nord-orientals Estanys de Gémena del sud-occidental Estany Roi. En el curs superior de la zona sud-occidental hi ha, esglaonats direcció sus-sud-est, els estanys Roi de Dalt (2.388[22] m) i Roi (2.305[23] m). A llevant d'aquest últim llac hi ha les Basses d'Estany Roi; i en l'extrem meridional de l'estany neix el Barranc d'Estany Roi que, girant de sud-est a est, travessa la Pleta del Pi per anar a buscar el Barranc de Llubriqueto, al que s'uneix en el Pla de la Cabana. En el sector nord-oriental de la vall s'encadenen, en direcció sud, un seguit d'estanys: en la Coma d'Abellers els més alts, els Estanys Gelats (2.579,[24] 2.522[25] i 2.504[26] m); i els estanys Gémena de Dalt (2.272[27] m) i Gémena de Baix (2.234[28] m), més avall. El Barranc de Llubriqueto neix en el desguas d'aquest últim llac, i en el Salt de Llubriqueto es precipita cap a l'esmenat Pla de la Cabana, on gira al sud-est. En el tram final, el barranc continua el seu curs cap al sud-est, desplomant-se pel salt de la Sallent cap a la riba dreta de la Noguera de Tor, just per sota de Caldes de Boí. Rutes[29]El camí que s'endinsa dins la vall té el seu punt de sortida en Toirigo, just passat el pont de l'entrada al parc per Cavallers. La ruta s'enfila cap a l'oest buscant el Barranc de Llubriqueto, just damunt el salt de la Sallent, i on el camí gira al nord-oest. Per damunt d'aquest punt s'obre la primera de les alternatives:
Arribats al Pla de la Cabana hi ha tres opcions:
PanoràmiquesReferències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia