Vaccaria hispanica

Vaccaria hispanica

Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Caryophyllaceae
Gènere	Vaccaria
Espècie	Vaccaria hispanica Rauschert, 1966
Nomenclatura
Basiònim	Saponaria hispanica
Sinònims	Vaccaria segetalis
Exautor	Mill.

Vaccaria hispanica és la única espècie del gènere monotípic Vaccaria, pertanyent a la família de les cariofil·làcies. És originària d'Euràsia i Macaronèsia.

IL·LUSTRACIÓ

Antic dibuix de la planta

Descripció

És una planta glauca, glabra. Té tiges que atenyen 14-65(70) cm d'altura, simples o ramificats -sobretot en la inflorescència-, ± engrossits en els nusos, fistulosos. Fulles (30)40-90(160) x (3)5-20(40) mm -de grandària progressivament menor de baix a dalt, fins a transformar-se en petites bràctees en la inflorescència-, uninèrvies, amb el nervi ben marcat, agudes; les inferiors, oblongues, quelcom atenuades a la base; les superiors, ovado-lanceolades, sèssils, subcordades a la base. Les inflorescències amb pedicels florals de fins a 40(60) mm, fins. Calze 12-17 x 5-10(13) mm, amb ales de c. 1 mm d'amplària i de color verda més intensa que el de la resta del calze. Pètals rosats, amb làmina de (3)6-8 x 5-7 mm, obovada, emarginada, i ungla de 15 mm. Llavors 2-2,5 mm, negres.[1]

Distribució i hàbitat

N'hi ha a les terres conreades o terrenys incults circumdants, preferentment calcícola; a una altitud de 0-1800 metres a Europa, C i SW d'Àsia, Nord d'Àfrica, Madeira, Canàries; introduïda a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Està present en tota la Península Ibèrica i Mallorca, essent més rara a les regions amb clima humit; cada vegada més escassa per causa dels herbicides, pot haver desaparegut d'algunes províncies.

Taxonomia

Vaccaria hispanica fou descrita per (Mill.) Rauschert i publicat en Feddes Repertorium 73(1): 52. 1966.[2]

Citologia

Nombre de cromosomes de Vaccaria hispanica (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=30[3]

Etimologia

Vaccaria: nom genèric que deriva del latin vacca, -ae = vaca; i arius, -ària, -arium = sufix que indica relació de semblança, parentiu, etc., que es refereix al fet que la planta es considerava apetitosa per a les vaques.

hispanica: epítet geogràfic llatí que al·ludeix a la seva localització a Hispània.

Sinonímia

• Gypsophila vaccaria Sm.
• Gypsophila vaccaria Clarke exTowns.
• Lychnis vaccaria Scop.
• Saponaria amplissima Mill.
• Saponaria hispanica Mill.
• Saponaria oxydonta (Boiss.) Boiss.
• Saponaria pentagona Steud.
• Saponaria perfoliata Gilib.
• Saponaria rubra Lam.
• Saponaria segetalis Neck.
• Saponaria vaccaria L.
• Saponaria vaccaria var. grandiflora Fisch. ExDC.
• Silene vaccaria I.H.L.Krause
• Vaccaria arvensis Link
• Vaccaria grandiflora Jaub. & Spach
• Vaccaria inclusa Ledeb.
• Vaccaria oxydonta Boiss.
• Vaccaria parviflora Moench
• Vaccaria perfoliata Sweet
• Vaccaria pyramidalis Prahl
• Vaccaria pyramidata Medik.
• Vaccaria pyramidata subsp. grandiflora Hayek
• Vaccaria pyramidata var. grandiflora Cullen
• Vaccaria segetalis Garcke exAsch.
• Vaccaria sessilifolia Sweet
• Vaccaria vaccaria (L.) Huth
• Vaccaria vaccaria (L.) Britton
• Vaccaria vulgaris Host[4]

Nom comú

• colera, colet, coleta de sembrat, cabonera de vaca, vacària

Vegeu també

• Història de la botànica
• Cariofil·làcies

Referències

1. Vaccaria hispanica en Flora Vascular
2. «Vaccaria hispanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 octubre 2013].
3. Cromosomas somáticos de plantas espontáneas en la estepa de Aragón. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anales Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63
4. Vaccaria hispanica en PlantList

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1-669. NRC Research Press, Ottawa.
3. Flora of Xina Editorial Committee. 2001. Flora of Xina (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1-656.
5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
9. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)