Víctor Torres i Perenya (Lleida, 19 de gener de 1915 - Lleida, 19 de juny de 2011)[1][2] fou un polític català. Era fill del metge i polític Humbert Torres (1879-1955), germà del poeta Màrius Torres (1910-1942) i nebot de l'advocat i polític Alfred Perenya (1882-1930).[3]
Biografia
Fou membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare el 1915, i milità a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de la seva fundació el 1931. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on s'afilià a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. Va lluitar a la Guerra Civil espanyola dins la Columna Macià-Companys, incorporada després dins la 30a Divisió de l'Exèrcit Popular Republicà, on fou comissari polític d'ERC de la 131a Brigada Mixta primer i de la 146a Brigada Mixta posteriorment. Durant la retirada de l'ofensiva de Catalunya va passar la frontera i es va haver d'exiliar a França el 1939. A l'altra banda de la frontera i després de ser reclòs en el camp de concentració de Sant Cebrià, amb la seva família va viure a Oceja, Lió i, finalment, a Montpeller, on es van instal·lar a la Résidence des Intellectuels Catalans,[4] va conèixer el 1941 la que es convertiria en la seva dona i mare dels seus tres fills, Raymondé Sallé, i es diplomà en civilització francesa a la seva universitat.[5]
A l'exili fou Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla (1948-1954) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Josep Tarradellas.[6]
El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya, on fou designat com a senador el 1980 i el 1982, on fou vocal de la comissió de Defensa.[7]
Va ser membre de l'Ateneu Popular de Ponent, d'Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà i de l'Agrupació Sardanista de Lleida.[8] També va ser conseller general de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Ciutat de Lleida l'any següent.[5] L'any 2010, la Diputació de Lleida va produir el documental Víctor Torres i Perenya. La grandesa d'un home, dirigit per Gabriel Pena.[9]
Referències
- ↑ «Mor l'històric dirigent d'ERC Víctor Torres als 96 anys». Ara.cat, 19-06-2011. [Consulta: 11 juny 2019].
- ↑ «S'ha mort l'històric dirigent d'ERC Víctor Torres». VilaWeb, 19-06-2011. [Consulta: 11 juny 2019].
- ↑ «Víctor Torres i Perenya». Avui, 20-06-2011. [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ «Mor als 96 anys Víctor Torres, l'històric dirigent d'ERC». 324cat, 19-06-2011. [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Altimira, Maria. «Mor als 96 anys l'històric dirigent d'ERC Víctor Torres». Avui, 20-06-2011. [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ Ríos, Pere «Víctor Torres, una vida de compromiso político» (en castellà). El País [Madrid], 20-06-2011. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Senado de España: home» (en castellà). [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura p. 110
- ↑ «Gabriel Pena dirigeix el documental 'Víctor Torres i Perenya. La grandesa d'un home'». Som Garrigues, 07-10-2010. [Consulta: 17 setembre 2023].
Bibliografia
- Torres, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors.
- Torres, Victor. Dietaris de l'éxili: al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas. Lleida: Pagès Editors, 2014. ISBN 978-84-9975-496-3.
- «Víctor Torres (1915-2011)». Fundació Josep Irla, 2012.
Vegeu també
Enllaços externs
.svg)
