|
Vèncer
Vèncer (títol original en italià Vincere) és una pel·lícula italiana basada en la vida de la primera esposa de Benito Mussolini, Ida Dalser. Fou protagonitzada per Giovanna Mezzogiorno com a Dalser i Filippo Timi com a Mussolini. Fou dirigida per Marco Bellocchio, qui també va escriure el guió juntament amb Daniela Ceselli, i fou estrenada el 22 de maig de 2009 a Itàlia. Va ser l'única pel·lícula italiana en competició al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] Va guanyar quatre Hugos de Plata al Festival Internacional de Cinema de Chicago (millor actor (Filippo Timi), millor actriu (Giovanna Mezzogiorno), millor director i millor fotografia (Daniele Ciprì).[2] i va guanyar quatre Nastro d'Argento (actriu (Giovanna Mezzogiorno), fotografia, muntatge i direcció artística). Giovanna Mezzogiorno fou recompensada amb el premi a la millor actriu de la National Society of Film Critics de 2010. Ha estat doblada al català.[3] SinopsiLa pel·lícula s'estrena el 1907, amb Ida Dalser veient un discurs del jove periodista i socialista Benito Mussolini. Immediatament s'enamora d'ell, i comencen una tòrrida aventura. Mussolini inicialment s'oposa a la participació italiana a la Primera Guerra Mundial, però després reverteix la seva posició. Això condueix a la seva expulsió del Partit Socialista Italià, i desenvolupa una nova filosofia política, que es convertirà en el feixisme. Decideix començar un diari per exposar els seus punts de vista i Dalser ven totes les seves pertinences per finançar-lo. Tenen un fill, Benito Albino, després Mussolini va a la guerra, i Dalser no en té notícies durant molt de temps. Quan ho fa, està a l'hospital recuperant-se de les ferides, però quan va a visitar-lo, troba que té una nova dona i una filla. Dalser insisteix que està casat legalment amb ella, però ell ho nega. A partir d'aleshores, Mussolini apareix a la pel·lícula només en les telenotícies reals, reflectint el fet que Dalser no tornarà a veure'l mai més en persona. A principis dels anys vint, va ser el líder d'Itàlia i va concloure un concordat amb el Vaticà. Dalser intensifica la seva campanya per demostrar que és l'esposa de Mussolini i que el seu fill, Benito Albino, és legítim. Veu que tota la força de l'estat feixista es gira contra ella. Intenta demanar asil a França i, quan continua protestant des d'allà, escrivint als diaris i, fins i tot, al papa, Benito Albino es compromet a un asil diferent. Dalser es torna gradualment boja. Tot i que la pel·lícula acaba amb una llista capciosa que enumera la causa oficial de les seves morts (Dalser el 1937 i Benito Albino el 1942), les seves darreres escenes insinuen la possibilitat que un o els dos fossin assassinats.[4] Repartiment
RecepcióLa pel·lícula va rebre una aclamació universal per part de crítics de cinema, amb una valoració de 85 del lloc global de revisió Metacritic,[5] així com una qualificació del 92% "fresca" de Rotten Tomatoes amb el consens del lloc: "Part tractat polític, part melodrama, biopic de Mussolini de Marco Bellocchio no deixa de banda els detalls històrics a favor d'absorbir l'emoció i ofereix un aparador per a una impressionant actuació de Giovanna Mezzogiorno."[6] Vincere va ser ben rebut pels crítics francesos durant el 62è Festival Internacional de Cinema de Canes (2009) i se la va considerar com a possible aspirant a Palma d'Or, juntament amb Un profeta de Jacques Audiard i Das weiße Band de Michael Haneke.[7] GuardonsLa pel·lícula va obtenir un total de 42 premis, entre ells el de millor actriu a la 55a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia,[8] un total de 8 David di Donatello (millor director, fotografia, escenografia, vestuari, make-up, perruqueria, muntatge i efectes visuals)[9][10] dos Ciak d'Oro (fotografia i muntatge)[11] quatre Nastro d'Argento (actriu, fotografia, muntatge i direcció artística), quatre Premis Berenice i dos Globus d'Or italians. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
